Declaració d'Independència de Catalunya
Document que declara la constitució de la República Catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Declaració d'Independència de Catalunya és un text polític, sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. La declaració també disposa l'entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i l'inici del procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant. El document fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d'octubre de 2017, després que el «Sí» a la independència guanyés en el referèndum d'autodeterminació unilateral celebrat l'1 del mateix mes.[1]
Tipus | declaració unilateral d'independència i resolució |
---|---|
Estat | Espanya |
Llengua original | català |
Creació | 27 octubre 2017 |
Autor | Parlament de Catalunya |
Sèrie | |
Part de | procés independentista català i crisi constitucional espanyola de 2017-2018 |
Text complet | Text complet |
Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l'estat espanyol.[2]
El 27 d'octubre de 2017 el Parlament de Catalunya aprovà la proposta de resolució que regula la proclamació de la República Catalana.[3] Aquesta fou votada i aprovada per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 vots en blanc, i l'absència de 52 diputats de l'oposició com a mesura de protesta.[4]
Dins dels 10 vots en contra, van destacar set diputats de la coalició Catalunya Sí que es Pot, que havien mostrat el seu desacord en que la votació fos secreta i van acordar mostrar públicament el seu vot negatiu, segons va declarar Joan Coscubiela.[5] Els altres diputats del grup que van mostrar el vot eren Jéssica Albiach, Lluís Rabell, Marta Ribas, Hortènsia Grau, Marc Vidal i Gemma Lienas.[6]
Segons la Declaració aprovada, a partir d'aquesta data Catalunya esdevenia un nou estat,[7] però una hora després, el Senat espanyol va aprovar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució amb mesures que suspengueren l'autogovern de Catalunya, en van destituir el president i els consellers i van dissoldre el Parlament.[8] Aquestes mesures i la manca de reconeixement originaren que la República no s'arribés a implementar.