Dehiscència
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dehiscència en biologia, i especialment en botànica, és l'obertura d'un òrgan tancat perquè en pugui sortir el contingut quan arriba a la maduresa.
No s'ha de confondre amb Dehiscència (medicina). |
El contrari és la indehiscència, que es refereix al fet que els òrgans no s'obren espontàniament. Els aquenis (dels gira-sols, les maduixes o la dent de lleó (gènere Taraxacum), per exemple) són fruits indehiscents.
En biologia animal es parla, igualment, de dehiscència en el cas, per exemple, de la muda dels artròpodes, que es fa gràcies a les línies de dehiscència, que permeten l'obertura de l'antiga cutícula, de la qual l'animal es desfà.
En biologia humana, dehiscència és un terme mèdic que significa l'obertura o la ruptura anormal d'un múscul.