Demagògia - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Demagògia.

Demagògia

De Viquipèdia

La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.[1]

Avui en dia es considera una estratègia política que consisteix a apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport d'un grup, sovint mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda. També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d'una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.

La paraula prové del grec antic δημαγωγία amb la mateixa significació, un mot compost de δῆμος, dēmos, poble i und ἄγειν, agein, conduir, seduir.[2] Polibi la va definir com oclocràcia.

Ús demagògic d'eines de la retòrica

Fal·làcies: Arguments que trenquen les relacions lògiques entre elements o bé adopten premisses evidentment inacceptables. Entre altres hi ha la fal·làcia de causa falsa, l'argument circular, l'argument ad hominem i l'apel·lació a una autoritat irrellevant per al cas que es tracta.

Manipulació del significat: Les paraules, a més d'un sentit denotatiu, també tenen un sentit connotatiu implícit, aportat pel context i pels coneixements compartits entre els interlocutors, que afegeix idees i opinions, moltes vegades de forma menys conscient que en el seu sentit dennotatiu. En l'elecció de les paraules, un discurs denotativament neutre pot connotar (vegeu connotació) significats addicionals, depenent del context i de la relació amb l'opinió de l'audiència, o els oients del discurs (vegeu interpretació, pragmàtica, significat). D'aquesta manera, els continguts implicats són difícils de refutar.

Omissions: Es presenta informació incompleta i se n'extreuen possibles problemes, objeccions i dificultats, la qual cosa resulta en la presentació d'una realitat falsejada sense recórrer directament a la mentida.

Redefinició de la llengua: arguments. Molts exemples d'això es poden veure en la literatura (la novel·la 1984 de George Orwell o The Handmaid's Tale (El conte de la criada) de Margaret Atwood. Però també en la realitat i particularment en la política.

Tàctica de despistament: Consisteix a desviar la discussió des d'un punt delicat per al demagog cap a algun tema que domini o on presenta algun avantatge enfront del seu oponent o contrincant. No es respon directament a les preguntes o als desafiaments.

Estadística fora de context: Consisteix a utilitzar dades numèriques per donar suport a una hipòtesi o afirmació, que estan fora de context i no reflecteixen la realitat. Aquí també compta l'ús tendenciós d'estadístiques, també conegut com a demagògia numèrica.

Dimonització: Consisteix a associar una idea o grup de persones amb valors negatius, amb l'objectiu que aquesta idea o grup de persones siguin vistos negativament.

Fals dilema: També conegut com a falsa dicotomia, fa referència a una situació en què dos punts de vista alternatius són presentats com les úniques opcions polítiques. Per exemple: «estàs amb mi o contra mi». Es fa una definició simplista de la realitat i d'aquesta forma s'aconsegueix no considerar les altres possibilitats.

Finestra d'Overton: Consisteix a enquadrar la realitat i les idees i opcions possibles de manera que es desplacin les idees més radicals i inacceptables per a poder donar com a equidistant, acceptable o fins i tot assenyada una idea que altrament seria inacceptable.

Referències

  1. «Demagògia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «Demagògia». A: Diccionari etimològic. 2004 4a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. ISBN 9788441225169. 

Vegeu també

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Demagògia
Listen to this article