Densitat mineral òssia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La densitat mineral òssia (DMO) o, senzillament, densitat òssia és un terme mèdic que normalment es refereix a la quantitat de matèria mineral per centímetre quadrat (densitat mineral) en els ossos.[1] La DMO s'utilitza en la medicina clínica com un indicador indirecte de l'osteoporosi i el risc de fractura, per així poder ajudar a establir el diagnòstic d'osteoporosi (o osteopènia, un grau entre la normalitat i l'osteoporosi) i poder establir mesures per millorar la fortalesa òssia.
Aquesta densitat òssia "mèdica" no és una veritable densitat física de l'os, que es calcularia amb el quocient entre la massa per unitat de volum. Es mesura mitjançant un procediment anomenat densitometria òssia, sovint es realitza a la departaments de radiologia o en els de medicina nuclear dels hospitals o clíniques. La mesura és indolora i no invasiva i implica una baixa exposició a la radiació. Els mesures habituals es fan en la columna lumbar i en l'extrem proximal del fèmur.[2] Es pot realitzar la mesura a l'avantbraç si el maluc i la columna lumbar no són accessibles. La densitat mitjana és de prop de 1500 kg m−3
Hi ha una associació estadística entre una densitat òssia deficient i una major probabilitat de fractura. Les fractures de les cames i la pelvis, a causa de les caigudes són un important problema de salut pública, especialment en dones d'edat avançada, que porta a grans despeses mèdiques, incapacitat per viure de forma independent, i fins i tot risc de mort.