Derelicte d'Uluburun
From Wikipedia, the free encyclopedia
El derelicte d'Uluburun és un vaixell mercant del segle xv aC descobert el 1982 i excavat en onze campanyes de tres o quatre mesos cadascuna entre 1984 i 1994 per George Bass de l'Institut of Nautical Archaelogy. Està enfonsat a més de 40m de fondària a la costa mediterrànea meridional d'Anatòlia prop del cap d'Uluburun (en turc significa gran cap) a 8,5 km al sud-oest de la ciutat de Kaş, a la província d'Antalya.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Entitat territorial administrativa | Província d'Antalya (Turquia) | |||
Localització | Antalya | |||
| ||||
Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Activitat | ||||
Creació | 1305 aC | |||
Ús | vaixell museu | |||
El vaixell és una nau de càrrega, de silueta poc esvelta, arrodonida, construït amb fusta de cedre; malgrat el mal estat del buc, s'ha pogut calcular que tenia uns 15m d'eslora i uns 9m. de mànega. Hom n'infereix que podia suportar una estiba de gairebé 20 tones. A bord s'hi han trobat 24 àncores de pedra d'entre 120 i 210 kg i dues àncores petites de 16 i 21 kg respectivament.[1] Són àncores d'un sol forat per a la corda com d'altres que s'han trobat a Ugarit, a Biblos o a Kition (Xipre).