Derivació (lingüística)
formació de mots nous a partir de mots primitius / From Wikipedia, the free encyclopedia
La derivació lingüística és el procediment de formació de paraules que permet a les llengües designar conceptes relacionats semànticament a mots primitius, afegint afixos (p. ex. «porter» de porta).[1] Una paraula pot estar composta d'un lexema i un o més afixos. Es poden afegir els afixos d'un en un, ampliant gradualment la paraula, o en combinació de dos, quan no existeix el mot amb només un dels dos («emblanquinar» de blanc). La derivació permet tenir un lèxic que permet designar nombrosos sentits a partir d'un nombre molt més reduït d'arrels o mots primitius (principi d'economia lingüística). Igualment la derivació és la principal font de noves paraules en moltes llengües.[2]
La derivació és semblant a certes formes de flexió, ja que ambdós usarien morfemes afegits a l'arrel per a expressar diferències. No obstant això, la flexió no comporta canvi de referents, sinó que les marques afegides tenen un fi estrictament gramatical. D'un altre costat la derivació es diferencia de a la composició pel fet que els afixos tots sols no tenen un sentit. Per exemple «er» tot sol no significa res, pot indicar el professional, en fuster, ferrer, o l'arbre en pomer, o el camí per a carros en carrer.