Despotat de l'Epir
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient. El 1204, després de caure Constantinoble en mans dels croats i crear-se tot seguit l'Imperi Llatí, Miquel Àngel-Comnè, emparentat amb els emperadors romans, es va declarar independent a la regió de l'Epir. Al llarg de la seva existència, el Despotat de l'Epir gairebé no va conèixer la pau, ja que els estats més poderosos de la rodalia cobejaven el domini d'aquest territori. Tot i que havia sorgit amb desig d'independència, els successius governants d'aquest estat es van haver de sotmetre a vassallatge d'uns i altres: l'Imperi Llatí, la República de Venècia, l'Imperi de Nicea, el renovat Imperi Romà d'Orient i a Carles I d'Anjou i els seus descendents que no renunciaven a reinstaurar l'Imperi Llatí. Finalment va anar a parar als serbis, el rei dels quals va crear el Despotat de Sèrbia el 1358, un estat de curta durada, ja que no va poder evitar el domini permanent a la zona de l'Imperi Otomà.
| ||||
| ||||
El despotat en la seva màxima expansió (1230-1251) | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Arta | |||
Període històric edat mitjana | ||||
Establiment | 1205 | |||
Miquel I s'estableix a l'Epir i es declara independent | 1205 | |||
Teodor conquereix Tessàlia | 1222 | |||
Miquel II és reconegut dèspota de l'Epir | 1224 | |||
Pacte de repartiment del territori:Manuel-Joan | 1242 | |||
Inici dinastia Orsini | 1317 | |||
Conquesta Sèrbia | 1358 | |||
Política | ||||
Forma de govern | autocràcia, amb èpoques de vassallatge |
Encara que Miquel I es considera el creador del Despotat de l'Epir, el títol de dèspota no es va fer servir fins a Miquel II Àngel-Comnè.