Diàclasi
From Wikipedia, the free encyclopedia
La diàclasi (del grec «διά» dia, 'a través de', i klasis, 'trencament') és una fractura en les roques en què els fragments no es desplacen, sinó es mantenen en la posició inicial, i que es tradueix en una superfície de discontinuïtat sovint micromètrica o virtual que travessa la roca, causada per refredament en les roques ígnies o per relaxament d'esforços en les roques sedimentàries.
El desplaçament no és res més que una mínima separació transversal. Així es distingeixen de les falles, fractures en què sí que hi ha un lliscament dels blocs. Són estructures molt freqüents.
No sol presentar-se una sola diàclasi, sinó famílies de diàclasis relacionades per l'origen i la direcció. Les diàclasis es disposen més o menys perpendicularment als plans d'estratificació.