![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Dictad%25C3%2592c_Val%25C3%25A9ncia_2013.jpg/640px-Dictad%25C3%2592c_Val%25C3%25A9ncia_2013.jpg&w=640&q=50)
Dictada Occitana
Dictat popular en occità (1998) / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Dictada Occitana és una jornada anual de promoció de l'occità que consistix en la realització d'un dictat gratuït, popular i universal organitzat en forma de concurs amb premis per als participants. Ideada per Hugues Jourdes (director del Centre Occitan del País Castrés)[1] i celebrada per primera volta en 1998[2] a Castres (Tarn), la Dictada se celebra tots els anys l'últim dissabte de gener en vora quaranta llocs de tota Occitània, a més de Barcelona, València, París i Albocàsser.[cal citació]
« | És un canvi de visió radical. La llengua occitana, a la pràctica eminentment oral, passava a l'estadi de l'escriptura. Alhora normalitzada i correcta sense errades ortogràfiques. Es tractava en definitiva de donar valor, honor i dignitat a l'occità. | » |
— Enric Garriga i Trullols[3] |
![]() |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Sumien.jpg/640px-Sumien.jpg)
Malgrat la seua popularitat, la Dictada també ha estat criticada per ser un tuacte a l'estil dels dictats en francés de Bernard Pivot, reminiscent dels temps de la Vergonha:
« | Ièu fau la proposicion sacrilegi de daissar tombar las dictadas e d'organizar enluòc de «parladas», d'adobar de luòcs e de preveire de jorns e d'oras ont aquelas e aqueles que volràn, poiràn venir charrar, barjacar, platussar, es a dire praticar e, evidentament, aprene aital la lenga. O alara, se volètz escriure vòstra lenga, organisatz puslèu de seradas de composicion de tèxtes, de sesilhas de creative writing, coma dison los americans, mas per caritat, daissatz tombar lo mai pèc, esterile, enutjós e crudel exercici escolar que la maissantisa e la bestiesa umanas an pas jamai inventat. | » |
— Joan Peire Cavalièr[4] |