Didàctica de l'escriptura
From Wikipedia, the free encyclopedia
La didàctica de l'escriptura, ensenyament de l'escriptura o pedagogia de l'escriptura és el conjunt de metodologies per a l'aprenentatge i l'ensenyament de l'escriptura, com a part de l'alfabetització. Pot ser a infants o a adults, en la llengua materna o en altres llengües, amb el mateix o diferent alfabet o sistema d'escriptura.
L'escriptura a l'ensenyament consta de dues fases diferenciades: la capacitat de l'aprenent de llegir i escriure en una més llengües i sistemes, adquirida com a part del procés d'alfabetització i sovint acompanyada d'exercicis de cal·ligrafia, i la pràctica de la redacció per millorar l'expressió escrita, que forma part de la competència comunicativa i pot donar-se a l'ensenyament obligatori, a la universitat (mitjançant tallers d'escriptura) o en cursos monogràfics, sigui d'escriptura literària com professional (a vegades units als de retòrica i comunicació eficaç). En aquesta segona modalitat s'ensenyen tècniques per fomentar la creativitat, l'eficàcia comunicativa i es treballa en l'estructura del discurs, el coneixement de la tipologia textual i l'ampliació del vocabulari, així com en mecanismes de revisió de textos.
L'aprenentatge de l'escriptura és un procés més dificultós, complex i llarg que el de la lectura. És impossible que el nen escrigui als 5 o 6 anys tot el que és capaç de llegir i entendre. L'adquisició de l'escriptura comporta per als nens un gran esforç intel·lectual, ja que és una activitat molt complexa. Per comprendre les dificultats que té l'aprenentatge de l'escriptura s'han d'analitzar els seus dos components: significant o forma i significat o missatge que es transmet.