Diplomàtica
ciència auxiliar de la investigació de la història que determina l'autenticitat o la falsedat dels documents de naturalesa jurídica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La diplomàtica és la ciència auxiliar de la investigació de la història[1] que determina l'autenticitat o la falsedat dels documents de naturalesa jurídica produïts en qualsevol època.[2] S'arriba a especialitzar segons tipus de documents, institució d'on procedeix, i època.[3]
No s'ha de confondre amb diplomàcia. |
La diplomàtica s'interessa per l'estudi d'aquells documents amb una natura i un valor jurídic, administratiu, historic, o testimonial, així com pel coneixement dels elements contextuals, formals i essencials que li confereixen un caràcter probatori i una força legal. A part d'aquests valors en els documents també pot ser valuós en sentit filològic, lingüístic, literari, judicial, econòmic, institucional, polític, religiós, històric, cultural, sigil·logràfic, arxivístic, etc., dels quals s'ocupa la diplomàtica.
Ja des de l'època clàssica s'utilitzaven mètodes empírics per tal de provar l'autenticitat de documents i de còpies, com la carta partida. L'estudi sistemàtic i científic va començar amb la publicació del llibre De re diplomatica (llatí), el 1681 pel monjo Jean Mabillon (1632-1707), quan els seus superiors li van demanar estudiar l'autenticitat de documents merovingis del jesuïta Daniel van Papenbroeck.[4][5][6]
El 1992 s'utilitzà per primera vegada a l'àmbit de la diplomàtica un llenguatge de marques, concretament un Document Type Definition. Des d'aleshores, com el 2008, s'utilitzà la tecnologia dels llenguatges de marques per a la descripció de documents legals: s'utilitza Text Encoding Initiative i Encoded Archival Description.[7]
L'arxivística utilitza la diplomàtica per a la "identificació, valoració, disposició, i descripció dels documents".[8]
Quan els documents legals estan encriptats s'empra la criptografia diplomàtica per a encriptar-los desencriptar-los: en el cas de la desencriptació s'utilitza la "imaginació, un sentit lògic-crític dels mètodes historiográfics i les tècniques criptoanalítiques.[9]