Disc òptic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un disc òptic és un mitjà d'emmagatzematge de dades de tipus òptic, que consisteix en un disc circular en el qual es desa la informació codificada fent uns solcs microscòpics amb un làser sobre una de les cares planes que el componen.
Per a altres significats, vegeu «Disc òptic (oftalmologia)». |
Com totes les formes dels mitjans d'emmagatzematge, els discos òptics es basen en la tecnologia digital. Qualsevol tipus o morfologia de la informació (text, imatge, àudio, vídeo, etc.) pot ser codificada en format digital i emmagatzemada en aquest tipus de suports.[1]
Una unitat de disc òptic fa servir raigs làser (en lloc d'imants, com serien les cintes de casset) per llegir i escriure la informació en la superfície del disc. Encara que no són tan ràpids com els discs durs, els discs òptics tenen molt espai per emmagatzemar dades, són menys sensibles a les fluctuacions ambientals i proporcionen major emmagatzematge a un cost menor. La seva primera aplicació comercial massiva va ser el CD de música, que data de començaments de la dècada del 1980. Els discs òptics varien la seva capacitat d'emmagatzematge, encara que n'hi ha de molts tipus, els més habituals són: CD de 700 MB, DVD de 4,7 GB i Blu-ray de 25 GB en una sola capa. Tant els discos òptics com les unitats de discos òptics, poden ser de només lectura o de lectura i escriptura.[1]
El disc òptic admet dades tant de tipus analògic com digital. Els estàndards d'emmagatzematge òptics són regulats per la Optical Storage Technology Association.