Disc d'acreció
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu. El disc alimenta el cos central i és acretat per aquest i contribueix al seu augment de massa. La dinàmica d'aquests objectes astrofísics està governada principalment per la llei de conservació del moment angular. El disc pot ser extens verticalment i dona lloc a una estructura de tipus toroïdal. Els discos d'acreció poden trobar-se al voltant de forats negres, nuclis de galàxies actius o AGN (Active Galactic Nuclei), o al voltant d'estrelles molt joves en procés de formació. En aquest últim cas, es denominen també discos circumestel·lars. Els sistemes planetaris s'originen a partir de discos d'aquest tipus mitjançant fenòmens d'acreció (o agregació) de les partícules originàries, fins a formar els planetes, satèl·lits i els cossos menors del sistema.
Una estrella o un altre astre situat en un sistema binari pot també formar un disc d'acreció robant matèria de les capes exteriors de la seva companya. Aquesta matèria forma un anell entorn de l'estrella captora, i pot arribar a caure sobre la seva superfície després de descriure una trajectòria en espiral. A causa de les enormes velocitats a què arriba la matèria en aquesta caiguda, s'observa una forta emissió de rajos X, que ha servit per a detectar objectes que no emeten radiació per si sols, com és el cas de les estrelles de neutrons o els forats negres.