Dispèpsia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme dispèpsia (comunament conegut com a indigestió o empatx) comprèn tot trastorn de la secreció, motilitat o sensibilitat gàstriques que pertorbin la digestió; designa qualsevol alteració funcional associada a l'aparell digestiu.
Tipus | trastorn funcional de l'estómac, signe clínic i signe o símptoma digestiu |
---|---|
Especialitat | gastroenterologia |
Clínica-tractament | |
Medicació hidrogencarbonat de sodi, carbonat de calci, hidròxid de magnesi, famotidine (en) , magnesium trisilicate (en) , gluceptat de calci, cimetidina, nizatidine (en) , cisaprida, magaldrat, carbonat sòdic de dihidroxialumini, carbonat d'alumini, magnesium carbonate (en) , ió carbonat, lansoprazol, pantoprazol, omeprazole, esomeprazole, dexlansoprazole (en) , ranitidine (en) , metoclopramida, eseridine (en) , bromoprida i levosulpiride (en) | |
Classificació | |
CIM-11 | MD92 |
CIM-10 | K30 i R10.13 |
CIM-9 | 536.8 |
CIAP | D07 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0099465 |
DiseasesDB | 30831 |
MedlinePlus | 003260 |
Patient UK | dyspepsia-pro |
MeSH | D004415 |
UMLS CUI | C0013395 |
En general, la dispèpsia és benigna i guarible; es caracteritza per alteracions digestives consecutives a disfuncions gàstriques i intestinals. Produeix molèsties físiques del tracte gastrointestinal superior, associades amb la ingestió d'aliments sòlids o líquids. Presenta símptomes com ardors, acidesa, eructes, distensió gasosa, flatulències, sensació de plenitud o pressió abdominal, nàusees i vòmits.
Es tracta d'un dels motius més freqüent de consulta, ja que té una freqüència global del 40,6%, apareixent la forma moderadament greu una vegada a la setmana en el 28,1% de la població. A Espanya el 39% de la població adulta l'ha patit alguna vegada al llarg de la seva vida, i el 24% en els últims 6 mesos. Malgrat això el 50% dels afectats no acudeix al metge per aquest problema i a part d'això, molts se n'automediquen (amb antiàcids o antagonistes inhibidors de la secreció àcida gàstrica).