Dissolució sobresaturada
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una dissolució sobresaturada és una dissolució amb una concentració de solut superior a la solubilitat per a una determinada temperatura i pressió.
En refredar una dissolució concentrada a elevada temperatura, en certs casos, s'arriba i se sobrepassa la condició de dissolució saturada i s'arriba a la temperatura ambient sense que hagi precipitat l'excés de substància dissolta determinat per la diferència de solubilitat. Tot el solut està dissolt, però una certa proporció d'ell es troba en forma inestable i basta un petit canvi (remenar la dissolució, afegir un petit cristall de solut...) perquè l'excés dissolt precipiti bruscament amb despreniment de la calor de dissolució.[1]