Distribució de Benktander
From Wikipedia, the free encyclopedia
En teoria de la probabilitat i en estadística, la distribució de Benktander és una distribució de probabilitat contínua coneguda com dos tipus diferents: la distribució de Benktander de tipus I (o distribució de Benktander-Gibrat) i la distribució de Benktander de tipus II (o distribució de Benktander Weibull).
Tipus | distribució de probabilitat |
---|---|
Epònim | Gunnar Benktander |
Paràmetres | |
Suport | |
fdp | vegeu l'article |
FD | vegeu l'article |
Esperança matemàtica | |
Mediana | vegeu l'article |
Variància | vegeu l'article |
Aquestes lleis es va aparèixer originalment en un article de 1960 escrit per Benktander i Segerdahl.[1] S'utilitzen principalment en l'economia.
Igual que la distribució de Pareto és una generalització de la distribució exponencial, les dues lleis de Benktander són generalitzacions d'aquesta distribució exponencial.
Si a el segueix una distribució de Benktander de tipus I, s'escriurà ; de la mateixa manera, per a una distribució de Benktander de tipus II s'escriurà