Districte de Sylhet - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Districte de Sylhet.

Districte de Sylhet

De Viquipèdia

Infotaula de geografia políticaDistricte de Sylhet
সিলেট জেলা (bn) modifica

modifica

Localització
modifica
 24° 53′ N, 91° 52′ E / 24.88°N,91.87°E / 24.88; 91.87
PaísBangla Desh
DivisióDivisió de Sylhet modifica

CapitalSylhet modifica
Població
Total3.434.188 (2011) modifica
• Densitat994,82 hab/km²
Llar596.081 (2011) modifica
Geografia
Superfície3.452,07 km² modifica
Limita amb
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2BD-60 modifica
Altres

Lloc websylhet.gov.bd modifica

El districte de Sylhet és una divisió administrativa de Bangla Desh a la divisió de Sylhet. La capital és Sylhet. La superfície és de 3.490 km² i la població de 2.675.346 habitants (2001).

El districte de Sylhet està format per 11 upaziles, 2 municipalitats, 37 wards, 233 mahales, 98 union parishads, 1,693 mouzes i 3.249 pobles. Les upaziles són Balaganj, Beanibazar, Bishwanath, Companiganj, Fenchuganj, Golabganj, Gowainghat, Jaintiapur, Kanaighat, Sylhet Sadar i Zakiganj.

Subdistrictes

Camps d'arròs a Balaganj, Sylhet.
Camps d'arròs a Balaganj, Sylhet.

El districte de Sylhet està format per 12 sub-districtes o Upaziles:

  • Balaganj.
  • Beanibazar.
  • Bishwanath.
  • Companiganj.
  • Fenchuganj.
  • Golapganj.
  • Gowainghat.
  • Jaintiapur.
  • Kanaighat.
  • South Surma.
  • Sylhet Sadar.
  • Zakiganj.

Religió

La majoria del poble segueix l'islam com a religió. Més del 90% són musulmans seguits dels hinduistes. Els seguidors de cada religió són:

Religió Població Percentatge
Islam 2.365.728 92,57%
Hinduisme 186.565 7,30%
Cristià 1.831 0,07%
Altres 1.090 0,045%

Llocs interessants

Cascades Madhobkundo.
Cascades Madhobkundo.
  • Capella d'Hazrat Shah Jalal.
  • Capella d'Hazrat Shah Paran.
  • Shahi Eidgah.
  • Fort Gour Govinda.
  • Kean Bridge.
  • Torre del rellotge Ali Amjad.
  • Mesquita de Shah Jalal a Sylhet.
  • Rampasha, Biswanath, casa del poeta místic Hason Raja & Eklimur Raja.
  • Chaitanya Mahaprabhu. (Shree Chaitanya)
  • Jainta Rajbari.
  • Plantació de te Malini chora.
  • Kalagul.
  • Capella d'Hazrat Sayyeed Zakir Shah Fatimi.
  • Museu Osmani.
  • Museu dels rages.
  • Tilagarh Eco Park. (Alutal)
  • Plantacions de te de Lakdi Toda, Malnichara, Tarapur, Chan bagh i Mumin Chori.
  • Parjatan Corporation Resssort.
  • Jaflong.
  • Tamabil.
  • Sripur Park.
  • Bholaganj.
  • Lala khal.
  • Jakaria city. (Eco park)
  • Nadim Gaar. (Resort)
  • Dream Land. (Parc temàtic)
  • Adventure World.(Parc de diversió)
  • Osmani Shishu Udyan. (parc)
  • Pont de Shah Jalal.
  • Manipuri Para.
  • Handicraft.
  • Sheetal Pati.

Història

El territori del districte estava dividit en tres petits regnes: Gor o Sylhet, Laur i Jaintia; el territori al sud del Kusiyara es creu que estava sota control del raja de Tripura. Gor fou conquerit pels musulmans el 1384, i el darrer rei hindú Gaur Gobind fou eliminat més per l'acció del faquir Shah Jalal, que per la de l'oficial comandant de l'expedició, Sikandar Ghazi. A la mort de Shah Jalal, Gor fou inclòs en el regne de Bengala i posat sota govern d'un nawab. En el regnat d'Akbar va passar amb la resta de Bengala a mans dels mogols i en aquest temps també fou conquerit Laur si bé els seus governants van conservar el poder com a encarregats de vigilar la frontera i exceptuats de pagament per la terra. Gor i Laur van quedar inclosos a Bengala i van passar als britànics amb la resta el 1765.

El districte fou creat el 3 de gener de 1782 dins a la divisió de Dacca. Jaintia no fou mai conquerida i va restar independent fins a 1835 quan fou annexionada pels britànics després de l'assassinat d'uns súbdits britànics sacrificats a la deessa Kali. Sylhet estava a l'extrem dels dominis de la companyia; el nord i sud de la regió estava habitada per tribus salvatges (al sud els kukis i lushais) i les disputes amb el regne de Tripura foren constants. El 1844 els kukis van matar 20 persones i el 1847 en van matar 150 encara que l'escenari de la matança, després d'una investigació, va resultar haver-se produït fora dels límits del districte. Un nou atac es va produir el 1849 i es va enviar una expedició a les muntanyes que va pacificar el país per un temps.

El 1857 una part dels sipais amotinats de Chittagong va entrar al districte des de Tripura però foren derrotats a Latu i empesos cap a Cachar.

Els lushais van donar conflictes el 1862, 1868 i 1871; en aquest darrer any es va enviar una expedició a les muntanyes que va tenir un bon resultat i encara que van caler posteriors expedicions per la submissió completa, ja no es van produir més atacs en endavant a la plana de Sylhet. Mentre els khasis havien estat sotmesos després de l'annexió de la vall d'Assam i la darrera resistència va tenir lloc el 1831.

Fou part de la divisió de Dacca fins al 1878. En aquest any Sylhet fou inclòs a la nova divisió o subprovíncia d'Assam (excepte de 1905 a 1912 q1ue fou part de Bengala Oriental i Assam). El 1947, després d'un referèndum, fou agregat al Pakistan (Pakistan Oriental) excepte la subdivisió de Karimganj, i formà part de la divisió de Chittagong. El 1983-1984 l'antic districte de Sylhet fou dividit en quatre districtes: Sylhet, Sunamganj, Habiganj i Maulvi Bazar i l'1 d'agost de 1995 fou elevada a divisió amb els quatre districtes.

El districte fou part de la divisió de Dacca a Bengala fins al 1874 quan fou traslladat a la divisió d'Assam. La superfície era de 13.955 km². Tenia 5 ciutat i 8.330 pobles. La població era:

Administrativament estava format per cinc subdivisions:

  • North Sylhet. (capital Sylhet)
  • South Sylhet. (capital Maulavi Bazar)
  • Sunamganj.
  • Habiganj.
  • Karimganj.

El 53% de la població eren musulmans i el 47% hindús. L'ètnia majoritària eren els bengalins i la llengua el bengalí (92%) dialecte sylheti; el 5% parlava hindi i l'1% manipuri. Les castes principals eren bramans, kayasths, baruis, goales, napits, telis, das, jugis, shahas, dom-patnis, kaibarttes i namasudras o chandals. Altre ètnies eren els manipuris, els originaris de Tripura i els haijongs.

La subdivisió de North Sylhet tenia una superfície de 2.732 km² i població de 463.477 habitants amb capital a Sylhet (13.893 habitants) i hi havia 1.956 pobles. La subdivisió de South Sylhet tenia una superfície de 2.176 km² i una població de 379.158 habitants amb capital a Maulavi Bazar (població 2.481 habitants).

Vegeu també

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Sylhet

Coord.: 24° 23′ 25″ N, 91° 33′ 09″ E / 24.39030001°N,91.55250001°E / 24.39030001; 91.55250001

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Districte de Sylhet
Listen to this article