Dmitri Xostakóvitx
Compositor i pianista rus / From Wikipedia, the free encyclopedia
Dmitri Xostakóvitx (rus: Дми́трий Дми́триевич Шостако́вич) (Sant Petersburg, 12 de setembre de 1906 (Julià) - Moscou, 9 d'agost de 1975), nom complet amb patronímic Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx, fou un compositor i pianista rus del període soviètic.
Es va iniciar al piano de la ma de la seva mare.[1] Més tard, del 1919 al 1925 va estudiar piano i composició al Conservatori de Petrograd.[2] Va compondre la seva primera simfonia el 1925, estrenada el 5 de maig de 1926 a Berlín.[3] El govern soviètic de l’època li va encarregar la segona simfonia per al desè aniversari de la Revolució d'Octubre.[4] Del 1925 al 1935 va escriure diverses composicions d'avantguarda. Destacaren les seves òperes El Nas el 1930 i Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda (Lady Macbeth de Mtsensk) el 1934. Aquesta última va provocar un escàndol a la ciutat de Nova York i fortes crítiques per part del govern estalinista, que la va prohibir.[5] Amb el temps, Xostakóvitx va recuperar el favor del govern soviètic, en particular amb la seva cinquena simfonia el 1937.[6] Durant la Segona Guerra Mundial va escriure sobre l'heroisme del poble soviètic. La seva setena simfonia va ser escrita com un cant a la resistència del poble rus contra el nazisme, composta a Leningrad (avui Sant Petersburg) durant el setge de l'exèrcit alemany.[6] Després de la guerra, a partir de 1948, va patir la persecució d'Andrei Jdànov i no va poder escriure lliurement fins a la mort de Stalin el 1953.[6]
Va morir el 9 d'agost de 1975, deixant un llegat de quinze simfonies, quinze concerts, dues òperes, tres dotzenes de peces de cinema i moltes obres de música de cambra, entre d’altres, quinze quartets de corda, i moltes altres obres menors i cançons.