Document públic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Document públic, en l'ordenament jurídic espanyol, és un document lliurat o expedit per un funcionari públic competent amb les solemnitats que la llei demana segons disposa l'art. 1.216 del Codi Civil espanyol. A efectes processals són també documents públics els enumerats a l'article 317 de la Llei d'Enjudiciament Civil
- Resolucions i diligències judicials i els seus testimonis.
- Els autoritzats per un notari.
- Els intervinguts per Corredors de Comerç i les seves certificacions.
- Les certificacions dels Registradors de la Propietat i Mercantil dels assentaments registrats.
- Els expedits per funcionaris públics amb facultats de donar fe.
- Els que amb referència a arxius i registres de l'Administració pública siguin lliurats per funcionaris facultats per donar fe.
Es formalitza davant d'un notari que en dona fe, algunes de les més freqüents són: hipoteca, compravenda, obra nova, divisió horitzontal, etc.[1]
Els títols inscriptibles en el Registre de propietat ha de constar en document públic. En conseqüència, els títols presentats revestiran una de les formes contingudes en les tres següents classes de documents públics. Primer, el document notarial, en el que s'inclou les escriptures públiques, actes i testimonis. Segon, el document judicial, que són les sentències, actes, providències i manaments.
Per últim, un document públic també és el document administratiu, dins dels quals caben els decrets, ordres, acords i decisions de qualsevol autoritat de qualsevol de les Administracions Públiques.