Dolores González Katarain
Dirigent d'ETA, famosa per haver estat la primera dona dirigent d'ETA i la primera morta per la banda sota acusació de traïció / From Wikipedia, the free encyclopedia
Dolores González Katarain, àlies Yoyes (Ordizia, Guipúscoa, 14 de maig de 1954 - 10 de setembre de 1986) fou una dirigent d'ETA, famosa per haver estat la primera dona dirigent d'ETA i la primera morta per la banda sota acusació de traïció.
«Yoyes» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Yoyes (pel·lícula)». |
Escultura Conjunció ternària 1 sobre 2, de Jorge Oteiza, col·locada en Ordizia (Guipúscoa) en homenatge a Dolores González Katarain, Nikolas Lekuona i Jose Sarriegi | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Dolores González Catarain 14 maig 1954 Ordizia (Guipúscoa) |
Mort | 10 setembre 1986 (32 anys) Ordizia (Guipúscoa) |
Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
Dades personals | |
Es coneix per | Primera dona dirigent d'ETA |
Activitat | |
Ocupació | Sociòloga |
Membre de | Euskadi Ta Askatasuna (–1980) |
Va ingressar en ETA a principis dels anys 70. Després de l'assassinat el 1978 del dirigent de l'organització José Miguel Beñarán Ordeñana, Argala, a les mans del Batallón Vasco Español, va anar allunyant-se'n a poc a poc, disconforme amb l'anomenada "línia dura" que anava imposant-se. El 1980 surt d'ETA i s'exilia a Mèxic, on treballà per a les Nacions Unides. El 1985, com que no hi havia cap causa judicial oberta contra ella, decideix tornar al País Basc. El govern espanyol va presentar aquest fet com una acollida a les mesures de reinserció que llavors existien, encara que pròpiament no va ser així. Acusada de traïció, va ser assassinada a trets per Antonio López Ruiz, Kubati, mentre passejava per les festes de la seva localitat natal amb el seu fill Akaitz, de tres anys.
Qui va ordenar el seu assassinat va ser, pel que sembla, Francisco Mujika Garmendia, Pakito, originari com Yoyes de la localitat d'Ordizia. No ha estat aclarit per què va tornar Yoyes, conscient sens dubte del perill que corria. Pel que sembla, va pactar el seu retorn amb el dirigent etarra Txomin Iturbe, probablement amb la condició que es fes discretament perquè no pogués ser utilitzat amb fins propagandístics. No obstant això, la reinserció de qui durant anys havia estat la militant més buscada no podia deixar de ser utilitzada ni de tenir repercussió mediàtica. El setmanari Cambio 16 va publicar un ampli reportatge amb el títol "El retorn de l'etarra" i la fotografia de Yoyes en portada, considerat per molts analistes com detonant de la seva condemna a mort. Per altra banda, Txomin havia perdut bona part del seu poder en l'organització en ser deportat a Algèria per les autoritats franceses.