Domini britànic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un domini britànic o Dominion,[1] es refereix a un grup d'organitzacions polítiques autònoms que es trobaven nominalment sota sobirania britànica, constituint l'Imperi Britànic i la Commonwealth, a la fi del segle xix.[2] El concepte ha inclòs, en moments diferents, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Terranova, Sud-àfrica i a l'Estat Lliure d'Irlanda. Després de 1948, el terme va ser usat per denotar nacions independents que mantenien al monarca britànic com a cap d'estat; aquests incloïen Pakistan, Sri Lanka, Kenya, Jamaica, Austràlia, Nova Zelanda i Canadà, entre altres. Moltes antigues colònies que van obtenir la seva independència després de la Segona Guerra Mundial van ser anomenats Dominis en les seves constitucions d'independència; en molts casos aquests països aviat es van tornar repúbliques, acabant així la seva consideració de Dominis (Índia, Kenya, Nigèria, per exemple).[3]
L'article o secció necessita millores de format. |