Dones a Itàlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La condició de la dona a Itàlia ha experimentat molts canvis positius al llarg del temps, i les dones han vist com les han reconegut durant els segles xix i xx més drets que anteriorment eren reconeguts només per als homes. La igualtat de drets entre homes i dones a Itàlia estan garantits i plenament reconeguts des del 1r de gener de 1948 amb l'entrada en vigor de la Constitució de la República Italiana. Malgrat això, actualment existeixen desigualtats que encara es mantenen en els camps polítics, socials i econòmics que s'han de superar. De fet, fins al 2020, només cinc dones van ocupar tres de les cincposicions màximes de l'Estat italià. La segona posició màxima de l'Estat, la de president del Senat, va ser ocupada per una dona per primera vegada el 24 de març de 2018, per Maria Elisabetta Alberti Casellati. La Presidència de la Cambra dels Diputats va ser ocupada tres vegades per dones, Nilde Iotti (1979-1992), Irene Pivetti (1994-1996) i Laura Boldrini (2013-2018). La Presidència de la Cort Constitucional va ser ocupada per primera vegada per una dona, des del 2019 fins al 2020, per Marta Cartabia.
Dos dels cinc càrrecs màxims de l'Estat italià (el primer i el quart) encara no han sigut ocupats per les dones; són el de president de la República i el de president del Consell de Ministres.