Dresden
De Viquipèdia
 Dresden | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Saxònia | ||||
| Capital de |
Saxònia (1990–) | ||||
| Població | |||||
| Total | 554.434 (2019) | ||||
| • Densitat | 1.687,88 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 328,48 km² | ||||
| Banyat per |
Elba, Weißeritz  , Lockwitzbach , Prießnitz , Kaitzbach i Lausenbach | ||||
| Altitud | 112 m | ||||
| Punt més alt |
Triebenberg (384 m) | ||||
| Punt més baix | Niederwartha | ||||
| Limita amb | |||||
| Història i celebracions | |||||
| Creació | 1206 (Gregorià) | ||||
| Esdeveniment clau | |||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu |
Dresden City Council | ||||
| • Cap de govern | Dirk Hilbert (2 març 2015) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 01067, 01326, 01309, 01069, 01097, 01099, 01159, 01127, 01307, 01129 i 01279 | ||||
| Prefix telefònic | 351 i 35201 | ||||
| Codi NUTS | DED21 | ||||
| Clau de municipalitat alemanya | 14612000 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia. Està situada a la vall de l'Elba. El 2012 la seva població va superar els 525.000 habitants. A l'àrea metropolitana hi viuen 1.100.000 persones.
Dresden té una llarga història com a capital i com a residència reial dels governants de Saxònia, amb segles d'esplendor cultural i artístic. El bombardeig de Dresden a la II Guerra Mundial i els quaranta anys que ha format part de la República Democràtica Alemanya han alterat considerablement l'aspecte de la ciutat.
Des de la reunificació Dresden ha esdevingut un important centre econòmic, polític i cultural a la part oriental de la República Federal d'Alemanya. De 1994 a 2005 es va reconstruir l'església de la Frauenkirche, perla del barroc alemany, destruïda en el bombardeig aliat i es continua reconstruint els edificis civils a la plaça Neumarkt a l'entorn de l'església.
Història
Els primers poblaments de la zona on avui s'enclava Dresden daten del neolític. L'any 1206 s'esmenta per primera vegada el nom de Dresden.
El 1485 esdevé la residència del sobirà de Saxònia i experimenta un gran apogeu, gràcies a la rebel·lió que va dur a terme la Casa de Wettin a fi d'obtenir la dignitat electoral, convertint-se en un centre polític i cultural d'importància. A causa de l'obtenció d'aquesta dignitat, Dresden també es va convertir en el Land protestant més important del Sacre Imperi Romanogermànic. En aquesta època es duen a terme grans assoliments culturals, que són la causa, encara, del prestigi que té aquesta ciutat.
El desenvolupament de la ciutat es va estancar durant la Guerra dels Trenta Anys. En els anys posteriors es van construir els parcs i edificis més famosos, però la ciutat va patir els danys de gairebé totes les grans guerres europees.
El 1685 va cremar completament l'antiga ciutat de Dresden i van caldre bastants anys per a acabar la reconstrucció total com "Nova ciutat règia" (avui Neustadt). Sota el govern d'August el Fort, Dresden va assolir la fama de ciutat cultural que encara manté. Durant el segle XVII Dresden va ser conquerida per Prússia en dues ocasions (Guerra de Successió Austríaca (1745) i Guerra dels Set Anys (1756)). Durant aquesta última contesa, els prussians van cremar la ciutat. El 1760 Dresden va ser assetjada una altra vegada per Prússia, aquesta vegada sense èxit, però va haver de suportar un bombardeig.
Nicolaus Ludwig von Zinzendorf, teòleg i que fou un gran propulsor del pietisme era fill d'aquesta ciutat. Schiller en 1785 va escriure en aquesta ciutat l'Oda a l'Alegria, el poema que actualment és l'Himne de la Unió Europea. El compositor d'òperes Edmund Kretschmer en fou organista de la Capella Reial i hi va viure fins a la seva mort el 1908, i el compositor Friedrich Reichel (1833-1889) en fou cantor i organista de l'església de Sant Joan també fins a la seva mort i el tenor Karl Scheidemantel en fou director del Teatre de l'Òpera.
Fills il·lustres
- Ruth Berghaus (1927-1996), ballarina, coreògrafa i directora escènica.
- Karl Borromäus von Miltitz (1781-1845), compositor musical i escriptor.
- Julius Adolf Rühlmann (1816-1877), compositor i pedagog musical.
- Hugo Bruckler (1845-1871), compositor musical.
- Gottlob Benedict Bierey (1772-1840), compositor musical
Vegeu també
- Còdex Dresden, còdex maia conservat a la Biblioteca Estatal i Universitària de Saxònia a Dresden
- Amén de Dresden
Enllaços externs
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
