Dret religiós
From Wikipedia, the free encyclopedia
El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses. Diferents sistemes religiosos mantenen la llei sagrada en un grau major o menor d'importància per als seus sistemes de creences, alguns essent explícitament antinòmics mentre que d'altres són de naturalesa nomista o “legalista”. En particular, religions com el judaisme, l'islam i la fe bahá'í ensenyen la necessitat d'una llei positiva revelada tant per a l'estat com per a la societat, mentre que altres religions com el cristianisme generalment rebutgen la idea que això sigui necessari o desitjable[1] i, en canvi, emfatitzen preceptes morals eterns de la llei divina sobre els aspectes civils, cerimonials o judicials, que poden haver estat anul·lats[2] com en les teologies de la gràcia sobre la llei.
Alguns exemples de codis legals derivats de la religió inclouen l' Halacà jueva, la xaria islàmica, el dret canònic cristià (aplicable dins d'una concepció teològica més àmplia a l'església, però en l'època moderna diferent del dret estatal secular[3]) i el dret hindú.[4]