Drets històrics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta,[1] els quals són Euskadi i Navarra.[2] Foren proposats pel PNB a la ponència per a la redacció de la Constitució[3] i finalment acceptats per aquesta sense obtenir que el PNB donés suport finalment a la Constitució.
En el cas de Catalunya els drets històrics es fonamenten en un ordenament jurídic específic aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya, abolits amb els Decrets de Nova Planta (1716), reivindicats al llarg dels segles i utilitzats com a fonamentació de l'Estatut d'Autonomia.