Ducat de Neopàtria - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Ducat de Neopàtria.

Ducat de Neopàtria

De Viquipèdia

Ducat de Neopàtria
Bandera
1204 – 1390 Flag of Florence.svg

Escut

Informació
CapitalNeopàtria
Idioma oficialCatalà
Altres idiomesGrec entre les classes populars.
ReligióCristianisme Catòlic oficialment,
Ortodoxa grega popularment
Període històric
Edat mitjana
Establert1204
Conquerit per la Gran Companyia Catalana1319
Conquerit per la República de Florència1390
Política
Forma de governNo especificat
Membre deCorona d'Aragó

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Siderocastrom, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a Neopàtria, l'actual ciutat d'Ipàtia.[1]

Extinta la dinastia dels Àngel a Tessalia,[2] l'infant català Alfons Frederic de Sicília amb tropes almogàvers van conquerir el 1319 Siderocastrom i el sud de Tessàlia, amb què es va formar el ducat de Neopàtria i elevat a ducat en unió del d'Atenes. La ciutat de Neopàtria fou poblada per catalans però a poc a poc va anar decaient i després del govern de Roger de Llúria (1362-1370) i les embranzides de l'Imperi Romà d'Orient anaren disminuint progressivament el seu territori, fins que el ducat va restar reduït pràcticament a la ciutat.

El 1377 el rei Pere el Cerimoniós assumí el títol ducal però el 1390 caigué totalment en mans dels florentins. El títol de duc de Neopàtria fou mantingut nominalment pels reis d'Aragó i els seus successors fins al regnat de Carles II de Castella i d'Aragó.

Llista de Ducs de Neopàtria

El ducat d'Atenes i Neopàtria tingué diferents vicaris

  • Mateu de Montcada i Sclafani[3]
  • (1367-1370) Roger de Lloria, fill de Joan de Lloria i d'Amichi i nebot de l'almirall Roger de Llúria[4][3]
  • Mateu de Peralta
  • (1375-1380): Lluís Frederic d'Aragó, comte de Salona i vicari de Frederic III de Sicília; el 1379 oferí el ducat al rei Pere IV d'Aragó el Cerimoniós, el qual el confirmà com a vicari seu.
  • Dalmau de Rocabertí
  • Bernat de Cordella

Vegeu també

Referències

  1. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana: Barcelona octubre de 1906. Editorial Vicens-Vives, 1985, p. 241. ISBN 8431623411. 
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p.254. 
  3. 3,0 3,1 Rubió i Lluch, Antoni: Els Governs de Matheu de Moncada y Roger de Llúria en la Grècia catalana
  4. «Lloria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 38° 52′ N, 22° 14′ E / 38.867°N,22.233°E / 38.867; 22.233

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Ducat de Neopàtria
Listen to this article