Dziga Vértov
director i muntador de cinema soviètic ucraïnès i rus avantguardista, d'origen jueu polonès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Dziga Vértov (en rus, Дзи́га Ве́ртов, en ucraïnès, Дзи́ґа Ве́ртов, Dzyga Vértov) és el pseudònim de Denis Arkad’evič Kaufman[1] (Bialystok, actual Polònia, 2 de gener de 1896 – Moscou, 12 de febrer de 1954[1]), va ser un director de cinema avantguardista soviètic, autor d'obres experimentals i teòric del cinema.[2]
Nom original | (pl) Dawid Abelowicz Kaufman |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 2 gener 1896 Białystok (Imperi Rus) |
Mort | 12 febrer 1954 (58 anys) Moscou (Unió Soviètica) |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Activitat | |
Ocupació | guionista, director de fotografia, muntador, director de cinema, realitzador |
Activitat | 1917 – |
Gènere | Documental |
Família | |
Cònjuge | Elizaveta Svilova (1929–1954) |
Germans | Mikhail Kaufman (en) i Boris Kaufman |
Premis | |
|
Les seves pràctiques i teories de rodatge van influir en l'estil cinéma vérité de la realització de pel·lícules documentals i en el Grup Dziga Vertov, una cooperativa radical de realització de cinema que va estar activa des de 1968 fins a 1972. Va ser membre del col·lectiu Kinoks, amb Elizaveta Svilova i Mikhail Kaufman.
És conegut per obres com Txelovek s kinoapparàtom (“L'home amb la càmera”, 1929), que va revolucionar el gènere documental, del qual se’l considera un dels primers creadors. A l'enquesta de Sight & Sound de 2012, els crítics van votar aquesta obra de Vertov (1929) com la vuitena millor pel·lícula mai feta.[3]
Alguns dels seus altres films són Godovščina revoljucii («L’aniversari de la revolució», 1919), Šagaj, Sovet! («Endavant, soviet!», 1926), Šestaja Čast’ mirva («La sisena part del món», 1926) i Tri pesni o Lenine («Tres cançons sobre Lenin», 1934), d’intenció propagandística.
Els germans menors de Vertov, Boris Kaufman i Mikhail Kaufman, també van ser destacats cineastes, igual que la seva dona, Yelizaveta Svilova.[4]