Ecoregió terrestre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una ecoregió terrestre (o ecozona) és una àrea on la composició de les espècies que conté és relativament homogènia, i clarament distingible de les altres àrees adjacents. Ecològicament, es tracta d'unitats fortament cohesionades, prou grans per abastar els processos ecològics o la història evolutiva de vida de la majoria de les seves espècies sedentàries que en ella hi habiten.
En aquest context, el terme terrestre s'utilitza per significar "de la superfície emergida" sòls i roques, i no en el sentit més general "de la terra" com a sinònim de planeta. Per tant, en aquesta categorització queden exclosos els oceans i els cossos d'aigua dolça, ja que per a tots dos s'han creat categoritzacions pròpies.
Els especialistes divideixen la superfície terrestre del planeta en 14 zones ecològiques principals, que contenen 867 ecoregions terrestres, encara que el nombre total varia segons els autors.
Les 14 zones ecològiques terrestres (o ecozones) segueixen els límits principals de la flora i la fauna identificades pels botànics i zoòlegs. Aquests límits generalment segueixen les fronteres continentals, o barreres principals en la distribució de plantes i animals. Els límits de les ecoregions sovint no són tan decisius o no són ben reconeguts, per la qual cosa estan subjectes a un major desacord.[1]
Les ecoregions es classifiquen per tipus de bioma, que són les principals comunitats vegetals mundials, les que estan determinades per les precipitacions i la temperatura.
Les ecoregions terrestres han estat delimitades per The Nature Conservancy (TNC) i el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) per ajudar en les activitats de conservació dels ecosistemes terrestres. Les hi defineix com "una unitat gran de terra que conté un conjunt geogràficament diferent d'espècies, comunitats naturals i condicions ambientals". Els límits d'una ecoregió terrestre no són fixos ni nítids, doncs aquestes abasten una àrea en la qual importants processos ecològics i evolutius interactuen més fortament. Aquests límits s'aproximen a l'extensió original de les comunitats naturals, abans de la seva destrucció i reconversió per part de l'home.