Eduard Ripoll i Perelló
From Wikipedia, the free encyclopedia
Eduard Ripoll i Perelló (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28 de març de 2006) fou un arqueòleg i historiador català. Estudià a l'Institut de Paléontologie Humaine de París el 1950-1951 amb l'abat Breuil, i es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1956, on fou deixeble de Lluís Pericot. A finals dels anys 50, junt amb Maria Petrus, María Luisa Serra Belabre i Guillem Rosselló Bordoy, va formar part de l'equip d'investigació liderat per Pericot.[1] Va ser conservador adjunt del Museu Arqueològic de Barcelona de 1947 a 1952, per després ser-ne conservador i director de 1961 a 1980. Va dirigir també el Museu Monogràfic d'Empúries i el Museo Arqueológico Nacional, des del 1981 al 1986.[2][3]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (es) Eduardo Ripoll Perelló |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 maig 1923 Tarragona |
Mort | 28 març 2006 (82 anys) Barcelona |
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Director de tesi | Lluís Pericot i Garcia |
Activitat | |
Ocupació | Arqueòleg, historiador, escriptor, catedràtic i director del Museu Monogràfic d'Empúries i del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya |
Ocupador | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Nacional d'Educació a Distància |
Membre de | |
Família | |
Fills | Sergio Ripoll López |
Tanca