Eduardo Sanz y Escartín - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Eduardo Sanz y Escartín.

Eduardo Sanz y Escartín

De Viquipèdia

Infotaula de personaSeveriano Sanz y Escartín

modifica
Biografia
Naixement(es) Eduardo Sanz y Escartín modifica
8 desembre 1855 modifica
Pamplona (Espanya) modifica
Mort28 maig 1939 modifica (83 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) modifica
  Senador per la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
11 d'octubre de 1903 – 15 de setembre de 1923
  Governador Civil de Barcelona
29 de juliol de 1899 – 30 de maig de 1900

18 de setembre de 1917 – 7 de desembre de 1917
  Governador civil de la província de Madrid
30 de gener de 1914 – 18 de desembre de 1915
  Governador del Banc d'Espanya
octubre de 1919 – març de 1921
  Ministre de Treball
13 de març de 1921 – 14 d'agost de 1921
PresidentManuel Allendesalazar Muñoz
  Diputat a l'Assemblea Nacional Consultiva
10 d'octubre de 1927 – 15 de febrer de 1930
ApartatRepresentants per dret propi
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Universidad Central (–1880) modifica
Activitat
OcupacióSociòleg, polític i economista modifica
PartitPartit Liberal Conservador modifica
Membre de
Altres
TítolComte modifica
Premis

Severiano Eduardo Sanz y Escartín (Pamplona, gener de 1855 - Sant Sebastià, 28 de maig de 1939) fou un sociòleg i polític espanyol, va ser ministre de Treball durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

De molt jove va viatjar per Amèrica del Sud, i quan tornà el 1876 es va licenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa i en Dret per la Universitat de Madrid. En 1884 ingressa en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i com a membre del Partit Conservador nomenat governador civil de Granada i posteriorment de Barcelona.[1]

Comte consort de Lizárraga, va ser senador en representació de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques entre 1903 i 1923,[2] en 1927 va passar a l'Assemblea Nacional Consultiva com a representant per dret propi.[3]

President de l'Institut de Reformes Socials, també fou governador del Banc d'Espanya entre 1919 i 1921 i ministre de Treball entre el 13 de març i el 14 d'agost de 1921 en un gabinet que va presidir Manuel Allendesalazar.

Ha estat autor de diversos llibres, treballs, discursos i conferències. Va col·laborar a publicacions com Ateneo, Revista de España i Revista Contemporánea. També fou president de l'Institut Internacional de Sociologia.

Obres

  • Ensayo crítico sobre el imperio de Carlomagno (1879)
  • La cuestión económica (1890)
  • El Estado y la reforma social (1893)
  • F. Nietzche y el anarquismo intelectual (1898)
  • Indicaciones acerca de la doctrina evolucionista... (1898)
  • La transformación del Japón (1902)
  • Naturaleza y Sociedad (1903)

Referències

Bibliografia

  • José Luis Monereo Pérez, El catolicismo social conservador: Eduardo Sanz y Escartín, Editorial Comares, Granada, 2010, 276 pàgs.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Sanz y Escartín


Càrrecs públics
Precedit per:
José Marina Vega
Governador Civil de Barcelona

1899-1900
Succeït per:
Joan Dorda i Morera
Precedit per:
Leopoldo Matos y Massieu
Governador Civil de Barcelona

set-des. 1917
Succeït per:
Ramón Auñón y Villalón
Precedit per:
Manuel Allendesalazar Muñoz
Governador del Banc d'Espanya

1919-1921
Succeït per:
José Maestre Pérez
Premis i fites
Precedit per:
Carlos Cañal y Migolla
Ministre de Treball

març-agost 1921
Succeït per:
Leopoldo Matos y Massieu
Precedit per:
Carlos María Perier y Gallego
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 19

1893-1939
Succeït per:
Ramón Serrano Suñer
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Eduardo Sanz y Escartín
Listen to this article