Educació no formal
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'educació no formal és un conjunt d'institucions i mitjans educatius que no formen part de cap centre educatiu o de formació,[1] i es dona en institucions educatives fora de l'àmbit escolar.
És una educació intencional i metòdica on el seu aprenentatge s'obté en activitats de la vida quotidiana relacionades amb la feina, la família i/o l'oci, i pot arribar a la població al llarg de la vida. Es dona en una gran varietat d'espais, els quals no es troben tan definits i institucionalitzats i els seus caràcters són socioculturals i lúdics, i també socioassistencials. Centres d'esplai, els agrupaments escoltes i els casals de joves són les associacions juvenils on es porten a terme les activitats d'educació en el lleure associatives durant tot l'any, mentre que durant els períodes de vacances es duen a terme colònies, campaments, casals de vacances, rutes o camps de treball.
Aquesta no acostuma a estar estructurada, és a dir, no segueix un currículum marcat per la Llei d'educació de Catalunya (LEC), ja que normalment no condueix a cap certificació oficial, perquè ha estat creada per satisfer uns determinats objectius.
L'educació no formal és un concepte que no s'entén sense la comparació amb l'educació formal i informal. Ja que són tres conceptes que es defineixen a la vegada per P. H. Coombs i M. Ahmed i la seva confrontació és el que dona significat.