Educació primària
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre. Equival al nivell 1 d'instrucció de l'ISCED centrat en l'aprenentatge a un nivell bàsic de complexitat amb poca o cap especialització.[1] Els continguts inclouen lectoescriptura en la llengua de l'escola, càlcul bàsic, coneixements del medi social i natural i en la majoria de casos ensenyaments artístics elementals. Es pot introduir també un segon idioma.[2]
Sistema educatiu espanyol |
---|
Règim general |
Educació infantil
|
Educació primària
|
Educació secundària
|
Batxillerat
|
Educació terciària |
Educació terciària (Bolonya) |
Règim especial |
Ensenyaments d'esports |
Ensenyaments d'idiomes |
Ensenyaments artístics |
Originàriament està dirigida a infants (de 5 a 8 anys és la mitjana d'inici) fins a l'adolescència, i els mateixos continguts mínims s'han de poder ensenyar als adults per erradicar l'analfabetisme. A molts Estats s'hi distingeix una etapa d'educació inicial, infantil o preescolar, no obligatòria, que antecedeix l'educació primària.
En la majoria de països és una etapa de l'educació obligatòria, tot i que hi ha absentisme escolar per les condicions socioeconòmiques i desigualtats entre nens i nenes. Els països i economies amb menys absentisme són els que tenen un rendiment lector mitjà més alt, com ara Pequín, Xangai, Jiangsu, Zhejiang, Macau i Hong Kong a la Xina, Estònia, Finlàndia, Japó, Corea, Singapur, Suècia i Taiwan.[3] En 2020, la meitat dels infants de 10 anys als països amb ingressos baixos o mitjans no sabien llegir ni entendre un text senzill, i aquesta xifra arribava al 87% a l'Àfrica subsahariana.[4]