El Decameró
pel·lícula de 1971 dirigida per Pier Paolo Pasolini / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Decameró (títol original en italià: Il Decamerone) és una pel·lícula franco-germanoitaliana de Pier Paolo Pasolini, del 1971. Ha estat doblada al català.[1] La pel·lícula és una adaptació de l'obra escrita al segle XIV per Giovanni Boccaccio, el Decameró, que recull, en deu dies (d'aquí el títol «decameró»), un centenar d'històries que es conten deu joves florentins, set noies i tres nois que estan fora de la seva ciutat per una epidèmia de pesta.
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Pasolini. Si cerqueu l'obra literària de Giovanni Boccaccio, vegeu «Decameró». |
Il Decamerone | ||
---|---|---|
Fitxa | ||
Direcció | Pier Paolo Pasolini | |
Protagonistes | ||
Director artístic | Dante Ferretti Andrea Fantacci | |
Producció | Alberto Grimaldi | |
Dissenyador de producció | Dante Ferretti | |
Guió | Pier Paolo Pasolini | |
Música | Ennio Morricone | |
Dissenyador de so | Pietro Spadoni Gianni D'Amico Mario Morigi | |
Fotografia | Tonino Delli Colli | |
Muntatge | Nino Baragli Tatiana Casini Morigi | |
Vestuari | Danilo Donati | |
Productora | PEA Prod. Artistes Associés Artemis Film | |
Distribuïdor | United Artists Carlotta Films (França) | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Itàlia França Alemanya | |
Estrena | 1971 | |
Durada | 112 minuts | |
Idioma original | italià castellà | |
Versió en català | Sí | |
Rodatge | Centre-Vall del Loira | |
Color | en color | |
Descripció | ||
Basat en | Decameró | |
Gènere | Comèdia dramàtica | |
Lloc de la narració | Itàlia | |
Premis i nominacions | ||
Premis | ||
|
Els esquetxos que componen la pel·lícula se situen a l'edat mitjana a Nàpols i impliquen escenes particularment llibertines i immorals per a aquesta època (heterosexualitat, homosexualitat i pedofília). Pasolini fa ell mateix el paper d'un deixeble del pintor Giotto, en una mena de fil conductor que enllaça els diferents esquetxos.
Segons Pasolini, el Decameró és la primera part d'una obra cinematogràfica més vasta, la «trilogia de la vida» constituïda, a més del Decameró, dels Contes de Canterbury (1972) i de Mil i una nits (1974).