El final de la violència
pel·lícula de 1997 dirigida per Wim Wenders / From Wikipedia, the free encyclopedia
El final de la violència (títol original: The End of Violence) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Wim Wenders, estrenada el 1997. Ha estat doblada al català.[1] També presenta una banda sonora amb la signatura de col·laboradors regulars Wenders (Jon Hassell, Ry Cooder, i Bono). La pel·lícula va ser lloada per uns pocs crítics selectes, però tenia mala acollida pel públic. Es va presentar al Festival de Cannes de 1997.[2] La pel·lícula va tenir un pressupost de 5 milions de dòlars, i en va recaptar només 386.673 a la taquilla estatunidenca.
The End of Violence | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Wim Wenders |
Protagonistes | |
Producció | Wim Wenders |
Dissenyador de producció | Patricia Norris |
Guió | Nicholas Klein |
Música | Ry Cooder |
Fotografia | Pascal Rabaud |
Muntatge | Peter Przygodda |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer, Netflix i Vudu |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1997 |
Durada | 122 minuts |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Santa Monica |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Pressupost | 5 milions de dòlars |
Descripció | |
Gènere | Pel·lícula de suspens |
Lloc de la narració | Estats Units d'Amèrica |
Com moltes altres pel·lícules americanes de Wenders, la pel·lícula va ser rodada en localitzacions múltiples, per exemple el Griffith Observatory al Griffith Park i el Santa Monica Pier.
Una escena a la pel·lícula mostra una recreació en viu de la pintura Nighthawks d'Edward Hopper.