Jakobín
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jakobín, o El jacobí en català, opus 84 (B. 159), és una òpera en tres actes composta per Antonín Dvořák sobre un llibret txec de Marie Červinková-Riegrová, basat en A la cort Ducal d'Alois Jirásek. S'estrenà al Teatre Nacional de Praga el 9 de febrer de 1889 amb la direcció d'Adolf Čech. És una de les òperes txeques més populars i més freqüentment representades.[2]
Portada de la versió pianística de Jakobín, dibuixada per Mikoláš Aleš el 1911. | |
Títol original | Jakobín |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Antonín Dvořák |
Llibretista | Marie Červinková-Riegrová |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | txec |
Basat en | A la cort Ducal d'Alois Jirásek |
Creació | 1882-1888 |
Data de publicació | segle XIX |
Parts | Tres |
Catalogació | Op. 84 |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 12 de febrer de 1889 |
Escenari | Teatre Nacional de Praga, |
Director musical | Adolf Čech |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 11 de gener de 1936[1] |
Tot i l'èxit que va acompanyar l'estrena, la recepció per part de la crítica va ser variada i el compositor no va quedar satisfet. Dvořák va prendre la decisió de revisar la partitura, però aquest procés va ser interromput a causa de la llarga estada del compositor als Estats Units. Com a resultat, la versió final de l'òpera, notablement evolucionada, no es va completar fins al 1898 i es va reestrenar el 19 de juny de 1898 en el mateix teatre d'òpera i el mateix director. Auesta versió des d'aleshores ha esdevingut l'estàndard.[3]
Dvořák va vacil·lar en fer servir aquest llibret ambientat a Bohèmia per la por a una altra decepció a l'estranger, després d'una sèrie d'intents fallits de portar Dimitrij a les audiències de fora del país.[4]
Però finalment, El jacobí va triomfar allà on era representada i es va convertir en una de les òperes més representades de Dvořák, tant en el seu país com a l'estranger.[5] La història conté elements que recorden la història bíblica del fill pròdig, i també tracta sobre temes generals com l'engany, el perdó i la reconciliació.[6]