Nos
òpera / From Wikipedia, the free encyclopedia
El nas (títol original en rus, Нос transliterat, Nos) és una òpera satírica en tres actes amb música de Dmitri Xostakóvitx. El llibret en rus va ser escrit pel mateix compositor conjuntament amb Ievgueni Zamiatin, Gueorgui Ionin i Aleksandr Preis, i es basa en el conte El nas de Nikolai Gógol. La trama es refereix a un oficial de Sant Petersburg, el nas del qual abandona la seva cara i desenvolupa una vida pròpia. El títol en rus, Нос ("Nos") és la paraula russa Сон, "Son" (somni) a l'inrevés.
Títol original | Нос |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Dmitri Xostakóvitx |
Llibretista | Ievgueni Zamiatin, Dmitri Xostakóvitx, Aleksandr Preis i Georgy Ionin (en) |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | rus |
Basat en | El nas (conte) (Nikolai Gógol ) |
Creació | 1928 |
Data de publicació | segle XX |
Parts | 3 actes |
Durada | 1 hora i 45 minuts |
Lloc de la narració | Sant Petersburg |
Personatges | A Bread-Seller (en) , A Clerk in a Newspaper Office (en) , Her Daughter (en) , Police Inspector (en) , The Nose (en) , The Old Countess (en) , Ivan Yakovlevich (en) , Platon Kuzmich Koavalyov (en) , Iazizhkin (en) , Pelagia Grigorievna Podtochina (en) , Ivan (en) , Praskovya Ossipovna (en) i Le docteur (fr) |
Estrena | |
Estrena | 18 gener 1930 |
Escenari | Teatre Mikhàilovski , Sant Petersburg |
La música és un muntatge de diferents estils, incloent-hi música folklòrica, cançons populars i atonalidad. S'organitza l'aparent caos a través de recursos musicals formals com cànons i quartets, un truc pres de l'òpera d'Alban Berg Wozzeck.
L'òpera va ser escrita entre 1927 i 1928. Parts d'ella es van representar al principi de 1928. L'òpera completa va tenir la seva primera representació en el Teatre Maly Operny de Leningrad el 18 de gener de 1930.[1] L'òpera va ser criticada com a "formalista" per l'Associació russa de músics proletaris i això va donar lloc a crítiques en general dolentes.
Segons una crítica del compositor britànic Gerard McBurney per Boosey & Hawkes "El nas és una de les majors obres mestres del jove Xostakóvitx, un tour de force electritzant d'acrobàcies vocals, colors instrumentals salvatges i absurd teatral, tot a través d'una mescla devastadora de riure i enuig... El resultat, a les mans despietadament irreverents de Xostakóvitx, és com una versió operística de Charles Chaplin o els Monty Python… malgrat el seu tema magníficament absurd i música virtuosística, El nas és una obra perfectament viable i proporciona una tarda enormement entretinguda en el teatre."[2]