El testament d'Orfeu - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for El testament d'Orfeu.

El testament d'Orfeu

De Viquipèdia

Infotaula de pel·lículaEl testament d'Orfeu
Le Testament d'Orphée
Fitxa
DireccióJean Cocteau
Protagonistes
Jean Cocteau
Jean Marais
Maria Casarès
François Périer
Édouard Dermit
Director artísticPierre Guffroy
ProduccióJean Thuillier
Dissenyador de produccióPierre Guffroy modifica
GuióJean Cocteau
MúsicaGeorges Auric
Martial Solal
Dissenyador de soPierre Bertrand
René Sarazin
FotografiaRoland Pontoizeau
MuntatgeMarie-Josèphe Yoyotte
VestuariJanine Janet
ProductoraLes Éditions Cinégraphiques (França)
DistribuïdorCinédis (França)
UGC (França)
Connaissance du Cinema (França)
Tamasa Distribution (França)
Les Acacias (França)
Robur (França)
Ciné Classic (França)
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1960
Durada81 minuts
Idioma originalfrancès modifica
Doblada al catalàSí
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
Gènerebiografia
Manifest poètic

Sèrie The Orphic Trilogy (en) Tradueix
Orpheus (en) Tradueix
modifica

IMDB: tt0054377 Filmaffinity: 698214 Allocine: 29705 Rottentomatoes: m/testament-of-orpheus Allmovie: v49182 TCM: 92622 Modifica els identificadors a Wikidata

El testament d'Orfeu (títol original en francès: Le Testament d'Orphée) és un pel·lícula francesa dirigida per Jean Cocteau el 1959 i estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Mort i resurrecció del poeta. Colpit per una bala, el poeta Jean Cocteau viatja a un altre temps. Vida i mort, present i futur, monstres i imaginació, angoixes i fantasmes, és el testament del poeta cineasta, la seva biografia sense cap preocupació de cronologia. Jean Cocteau hi té el paper principal.

Repartiment

  • Jean Cocteau: el poeta Jean Cocteau/Orfeu
  • Jean Marais: Edip
  • Maria Casarès: la príncessa
  • François Périer: Heurtebise
  • Édouard Dermit: Cegest
  • i per ordre alfabètic:
    • Françoise Arnoul
    • Claudine Auger: Minerva
    • Charles Aznavour: el curiós
    • Brigitte Bardot: ella mateixa
    • Lucia Bosè: una amiga d’Orfeu
    • Yul Brynner: l’uixer dels inferns
    • Françoise Christophe: la infermera
    • Gérard Chatelain: l'enamorat
    • Nicole Courcel: la mare maldestra
    • Henri Crémieux: el professor
    • Luis Miguel Dominguín: un amic d'Orfeu
    • Guy Dute; un home-gos
    • Daniel Gélin: l’intern
    • Philippe Juzan: un home-cavall
    • Jean-Pierre Léaud: Dargelos, l'escolar
    • Michèle Lemoigne: l'enamorada
    • Serge Lifar: un amic d'Orfeu
    • Daniel Moosmann: un home-cavall
    • Brigitte Morisan: Antigona
    • Pablo Picasso: un amic d'Orfeu
    • Françoise Sagan: una amiga d'Orfeu
    • Alice Sapritch: la reina de les gitanes
    • Henri Torrès: el locutor
    • Annette Vadim/Roger Vadim:[3] amics d’Orfeu
    • Francine Weisweiller: la senyora que s'ha equivocat d'època

Banda sonora

Músiques addicionals: Christoph Willibald Gluck, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach (BWV 1067, Menuet i Badinerie), Richard Wagner.

Producció

Rodatge

  • Període preses: 1959, setembre a novembre
  • Interiors: Estudis de la Victorine (Alps Marítims), Estudis Francoeur (París)
  • Exteriors:
    • Alps Marítims: Saint-Jean-Cap-Ferrat (Algunes escenes tenen per decorat villa Santo Sospir[4] on els murs són pintats al fresc per Jean Cocteau), Villefranche-sur-Mer (es veu la façana de la capella Saint-Pierre de Villefranche-sur-Mer decorada per Cocteau).
    • Bouches-du-Rhône: Les Baux-de-Provence rodatge facilitat gràcies a François Truffaut, sobretot per a les escenes als indrets del Vall d’Infern i de les carreres).
  • Jean Cocteau va acceptar que un equip radiofònic, dirigit per Roger Pillaudin, segueixi el rodatge de la pel·lícula.

Acollida

« Aquesta pel·lícula és bonica perquè és la pel·lícula d'un home que sap que morirà i que no arriba a prendre's la mort seriosament. (Cahiers du cinéma) »

.

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. «El testament d'Orfeu». esadir.cat.
  2. «Le testament d'orphée». The New York Times.
  3. Casats en l'època del rodatge, una o l'altre són als crèdits segons diferents bases de dades cinematogràfiques: Annette Vadim per l’imdb, Roger Vadim per la BiFi, i tots dos per The TCM Movie Database Estats Units (TCM menciona Roger Vadim i « Annette Strøyberg »). Com indica Jean Cocteau en l'epíleg de la pel·lícula, cada espectador haurà pogut reconèixer diverses celebritats entre les aparicions dels «amics d'Orfeu».
  4. Propietat de Francine Weisweiller.
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
El testament d'Orfeu
Listen to this article