Eleazar màrtir
From Wikipedia, the free encyclopedia
Eleazar és un personatge jueu que apareix al Segon llibre dels Macabeus, capítol 6, versicle 18 i on és descrita com a "un dels principals mestres de la llei" i "de posat distingit". Va morir amb uns noranta anys.
Per a altres significats, vegeu «Eleazar». |
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Martiri d'Eleazar, gravat de Gustave Doré, 1866 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Hebreu: ֶלְעָזָרב (Elāzār) s. II aC. Judea (actual Israel) |
Mort | 167 aC ↔ 160 aC Judea |
màrtir | |
Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 1 d'agost |
Tanca
Sota la persecució instigada per Antíoc IV Epífanes, Eleazar fou forçat a obrir la boca i menjar porc, però el va escopir i fou torturat fins a la mort, donant "un exemple heroic i un record gloriós" (versicle 31).