fill de Ferran III de Castella i Joana de Ponthieu From Wikipedia, the free encyclopedia
Elionor de Castella (1241 - Harby, Nottinghamshire, 28 de novembre de 1290) fou una infanta de Castella per naixement i reina d'Anglaterra per matrimoni amb Eduard I.[1]
Elionor va ser la segona dels tres fills nascuts del segon matrimoni de Ferran III de Castella amb Joana de Dammartin, comtessa de Ponthieu. El 18 d'octubre de 1254, en el monestir de Santa María de Las Huelgas es va casar amb el príncep Eduard d'Anglaterra, futur rei Eduard I. La intenció original d'aquest matrimoni era segellar la pau entre Enric III d'Anglaterra —pare d'Eduard— i Alfons X el Savi —mig germà d'Elionor—, per la possessió de la Gascunya, en litigi des que la filla d'Enric II, Elionor d'Anglaterra, la portà en dot en casar-se amb Alfons VIII el 1177. El rei anglès va exigir el matrimoni entre Elionor i Eduard com a prova de sincera voluntat d'acabar amb la guerra.[2]
El 1270 va acompanyar al seu marit a la Novena Croada. Elionor i el seu marit Eduard es trobaven encara a Terra Santa quan, a la mort del seu pare Enric III el 16 de novembre de 1272, varen ser proclamats rei i reina d'Anglaterra. No obstant això, la coronació es va fer quan van tornar de les Croades.[2] En Terra Santa, Elionor va ser una companya lleial, fins al punt que, segons la llegenda, va arribar a salvar la vida del seu marit succionant el verí d'un escurçó que havia mossegat a Eduard.[3] Va acompanyar-lo no només a les Croades sinó també en la conquesta de Gal·les, donant a llum al menor dels seus quinze fills, Eduard (futur Eduard II), al castell de Caernarfon, en el mateix centre de Gal·les. La devoció entre la parella un vers l'altre sembla que va ser major que la de tots dos vers els seus descendents; de fet, els seus fills van acabar sent criats per les seves àvies, Elionor de Provença i Joana de Dammartin. La mort del seu segon fill, Enric el 1274 a Guilford no va ser dolorosa per als seus pares, que no van assistir al seu funeral, malgrat el curt camí que hi havia entre Londres i Guilford.
Elionor va morir el 1290 a Herdeby i fou sepultada a l'abadia de Westminster.[4] En el camí de Harby a Westminster, el monarca va ordenar que en cada parada de la reial comitiva s'erigís una creu commemorativa. Van alçar-se dotze d'aquestes creus, de les quals es conserven tres d'elles. Són les conegudes com a Creus d'Elionor.[5]
Del seu matrimoni amb el rei Eduard I d'Anglaterra van néixer quinze fills:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.