pel·lícula de 1953 dirigida per Kenji Mizoguchi From Wikipedia, the free encyclopedia
Els contes de la lluna pàl·lida després de la pluja[1] (雨月物語, Ugetsu monogatari títol original en japonès) és una pel·lícula de l'any 1953 dirigida per Kenji Mizoguchi i protagonitzada per Machiko Kyō i Masayuki Mori.[2] Fou estrenada als cinemes catalans el 2015.[1]
雨月物語 | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Kenji Mizoguchi |
Protagonistes | |
Producció | Masaichi Nagata |
Dissenyador de producció | Kisaku Itō |
Guió | Matsutarō Kawaguchi i Yoshikata Yoda |
Música | Fumio Hayasaka i Ichirō Saitō |
Fotografia | Kazuo Miyagawa |
Productora | Kadokawa Pictures |
Distribuïdor | Daiei Film i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Japó |
Estrena | 26 març 1953 |
Durada | 96 min |
Idioma original | japonès |
Rodatge | Japó |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | Tales of Moonlight and Rain (en) |
Gènere | cinema fantàstic i drama |
Lloc de la narració | Japó |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Al Japó del segle XVI viuen dues humils famílies, emparentades per unes germanes. Una nit, els homes del senyor de la guerra Shibata assalten el llogaret. Fuig amb la seua família i la dels seus cunyats, l'artesà Genjuro (Masayuki Mori). A Kosugi venen algunes pertinences, però Tobei (Eitaro Ozawa), cunyat del Genjuro i obsessionat a fer-se guerrer, es queda amb els diners. Mentrestant, uns pirates violen la seua esposa Ohama (Mitsuko Mito). Pel que fa a Genjuro, abandona els seus i es deixa enlluernar per la bellesa de la princesa Wakasa (Machiko Kyô), la qual, en realitat, és un esperit errant.[2]
D'estètica exquisida i amb portentosa narrativa de cadència musical, la pel·lícula resplendeix en la filmografia del mestre de cineastes Kenji Mizoguchi es compta entre les meravelles del cinema universal. Basant-se en algunes idees literàries de Guy de Maupassant i en uns contes japonesos del segle xvi, Mizoguchi s'esplaia amb una dramàtica i tanmateix lírica història de desig, aparença i deliri.[2]
Ambientada en un temps de guerres feudals, s'hi narra amb sentit moral i delicada posada en escena la desventura d'uns camperols que, fugint de la barbàrie bel·licista, seran víctimes de la seua pròpia insensatesa: el terrissaire Genjuro es deixa seduir per un bell esperit de la mort (la princesa Wakasa), mentre que l'anhel de posseir el poder i la glòria dels samurais corromp Tobei. Cadascun dels personatges incorpora la seua vivència i si bé ambdues històries emprenen camins diferents, el cineasta estableix un paral·lelisme narratiu que acaba confluint en un relat comú. Sense estridències ni desequilibris, la pel·lícula juxtaposa i contrasta el realisme d'una època violenta amb la poètica de la confusió i de l'adversitat. També obre pas a l'expressió de caràcter metafísic i sobrenatural. Machiko Kyo (que va ésser musa per excel·lència de Mizoguchi) caracteritza ací la princesa, el captivador i pàl·lid fantasma de tan fascinant història d'amor, erotisme i mort.[2]
Guanyadora del Lleó de Plata al Festival Internacional de Cinema de Venècia, va trobar en el cineasta Éric Rohmer un dels seus primers i confessos admiradors.[2]
« |
|
» |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.