Emú comú
espècie d'au / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'emú (Dromaius novaehollandiae) és l'ocell nadiu més gros d'Austràlia i l'únic membre existent del gènere Dromaius. És també el segon ocell més gros del món, després de l'estruç.[1] El seu habitat és correspon amb la major part del territori continental australià i són especialment comuns a les regions àrides de l'interior,[2] però les subespècies de l'illa dels Cangurs, la de Tasmània i la de l'illa King es van extingir després dels assentaments europeus a Austràlia el 1788.[3]
Dromaius novaehollandiae | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Font de | carn d'emú i oli d'emú |
Pes | 581,2 g (pes al naixement) 32,7 kg (pes adult, mascle) 38,3 kg (pes adult, femella) |
Nombre de cries | 8,7 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22678117 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Casuariiformes |
Família | Casuariidae |
Gènere | Dromaius |
Espècie | Dromaius novaehollandiae Latham, 1790 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Dromiceius novaehollandiae
|
Distribució | |
Endèmic de |
Els emús són d'un color castany suau. Fan un metre i mig[4] d'alçada i pesen al voltant dels 50[4] quilos. Són aus no voladores que viatgen llargues distàncies i poden correr fins a 50 km/h durant uns quants quilòmetres quan els és necessari.[2] S'alimenten de plantes i insectes,[5] i poden arribar a passar setmanes sense necessitat de menjar. Beuen amb poca freqüència, però en grans quantitats quan se'ls presenta l'oportunitat. La seva carn resulta gustosa.
L'època d'aparellament te lloc entre maig i juny. Una femella és pot aparellar amb diferents mascles i posar ous diverses vegades en una sola temporada. El mascle du a terme la incubació i durant aquest procés no menja ni beu gaire, de forma que perd gran part de la seva de massa i pes.[6] Al cap d'unes vuit setmanes els ous es desclouen i les cries són alimentades pels seus pares. Alcancen la maduresa al sis mesos[2] però poden romandre en familia fins a la següent temporada d'aparellament.
Aquesta au és in important símbol cultural d'Austràlia, que apareix al seu escut i a la moneda de 50 cèntims de dòlar australià[7] i te un rol prominent en la cultura indígena.[8]
L'espècie es considera en estat de risc mínim per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura,[9] tot i això, algunes poblacions locals són considerades com amenaçades i algunes subespècies extintes des del segle xix.[10][11]