Pantà de Sau
embassament de Catalunya / From Wikipedia, the free encyclopedia
El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau.[1] Se situa al peu de la serralada de les Guilleries i s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i l'Esquirol, a la comarca d'Osona.
Pantà de Sau | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Presa d'aigua i central hidroelèctrica | |||
Construcció | 1949 | |||
Obertura | 1965 | |||
Ús | energia hidroelèctrica, regadiu i aigua potable | |||
Característiques | ||||
Alçada | 83 m | |||
Longitud | 260 m | |||
Cabal | 2.047 m³/s (sobreeixidor) | |||
Altitud | coronament de presa: 427 m cota de fonamentació: 343,5 m | |||
Sobreeixidor | 1 | |||
Embassament | ||||
Nom | Pantà de Sau | |||
Altitud | 422,2 m | |||
Superfície | 527,8 ha | |||
Afluent | Ter | |||
Efluent | Ter | |||
Conca hidrogràfica | conca del Ter (1.522 km² ) | |||
Volum | 151,3 hm³ | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Vilanova de Sau (Osona) | |||
Localització | Ter | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Agència Catalana de l'Aigua | |||
Potència | 55 MW | |||
Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva i que tenen per funció la regulació del Ter per l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, a Girona i a la Costa Brava, la laminació d'avingudes per tal d'evitar inundacions, i la generació d'energia hidroelèctrica.[2] Actualment, s'hi permet la pràctica d'esports nàutics.
L'embassament té una llargada de 17[1] km i 3 km d'amplada, amb una capacitat màxima de 177[1] hm³. La resclosa ha 260[1] metres de longitud i 75[1] metres d'altura, i amb una potència elèctrica instal·lada de 55[3] MW per una producció anual de 85 GWh.
El pantà es va començar a projectar el 1931 i es va bastir de 1947[1] fins al 1963.[2]
Va cobrir el poble de Sant Romà de Sau,[2] les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle xi, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix. L'església Sant Romà està registrada com la més antiga del món que es conserva dreta dins l'aigua.[4] Ho confirma un estudi impulsat per l'entitat internacional de registres de rècords mundials Official World Record amb la col·laboració d'un grup de recerca de la Universitat de Barcelona l’any 2021.[5][6]