Embolcall víric

Molts virus tenen una càpsula vírica o embolcall víric que en cobreix les càpsides proteiques. Aquesta coberta es compon habitualment de fragments de proteïnes i fosfolípids de la membrana cel·lular de l'hoste, però inclou algunes glicoproteïnes víriques. La funció primordial de la càpsula vírica és ajudar els virus a entrar a les cèl·lules hoste. Les glicoproteïnes de la superfície de la coberta serveixen per a identificar i unir-se als llocs receptors de la membrana de l'hoste. La càpsula vírica es fusiona després amb la membrana de l'hoste, cosa que permet a la càpsida i el genoma vírics entrin i infectin l'hoste.

Esquema d'un citomegalovirus.

Habitualment, la cèl·lula en què el virus es gemma, es carrega de més partícules víriques durant un llarg període. Interessantment, la bicapa lipídica d'aquests virus és relativament sensible a la dessecació, la calor i els detergents, de manera que són virus més fàcils d'eliminar que els no encapsulats – en altres paraules, no poden sobreviure fora del medi de l'hoste i han de transferir-se directament d'un hoste a un altre.

Referències

• «Chapter 11: Viruses». Arxivat de l'original el 2008-11-10. [Consulta: 7 desembre 2008].
• «Virus Structure». Molecular Expressions: Images from the Microscope. Arxivat de l'original el 2007-06-29. [Consulta: 7 desembre 2008].