Emili Sala i Francés
pintor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Emilio Sala i Francés[1] (Alcoi, 20 de gener de 1850 - Madrid, 14 d'abril de 1910) és un representant de la pintura alcoiana del segle xix. Estudia a València amb el seu cosí i tutor el pintor Plácido Francés, en l'Acadèmia de San Carlos. Individu de mèrit de l'Acadèmia de Belles Arts de Roma. Creu de Sant Miquel i Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica. Artista academicista, format a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València (1871), conreà profusament els temes de gènere i d'història. En la seva primera època madrilenya alternà la realització de composicions decoratives per a cases, palaus i altres centres socials. Tanmateix, la seva gran fama és deguda als seus remarcables retrats. Participà en moltes exposicions oficials, i rebé premis i honors de consideració. També ostentà càrrecs honorífics i mantingué estretes relacions amb l'Acadèmia. Autor d'interessants publicacions especialitzades en la seva matèria, arran d'una d'elles es creà la Càtedra tècnica i teoria del color a l'Escuela de Bellas Artes de Madrid. Col·laborà en qualitat d'il·lustrador a la revista Blanco y Negro.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Emilio Sala Francés 20 gener 1850 Alcoi |
Mort | 14 abril 1910 (60 anys) Madrid |
Dades personals | |
Formació | Reial Acadèmia d'Espanya a Roma |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Gènere | Retrat |
Alumnes | Miguel Hernández Nájera |
Premis |