Emir Rodríguez Monegal
From Wikipedia, the free encyclopedia
Emir Rodríguez Monegal (Melo, 1921 - New Haven, 1985) fou un professor, crític literari i assagista uruguaià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 juliol 1921 Melo (Uruguai) |
Mort | 14 novembre 1985 (64 anys) New Haven (Connecticut) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, crític literari, professor d'universitat, poeta, romanista |
Ocupador | Universitat Yale |
Gènere | Assaig |
Moviment | Generació del 45 |
Obra | |
Localització dels arxius |
Va crear l'expressió de "Generació del 1945", de la que va ser membre juntament amb altres destacats intel·lectuals com Juan Carlos Onetti, Mario Benedetti, Sarandy Cabrera, Carlos Martínez Moreno, Ángel Rama, Carlos Real de Azúa, Carlos Maggi, Alfredo Gravina, Mario Arregui, Manuel Flores Mora, Amanda Berenguer, Humberto Megget, Idea Vilariño, Gladys Castelvecchi, José Pedro Díaz.
Va ser docent a l'Institut de Professors Artigas de Montevideo fins al 1969, quan es va traslladar als Estats Units com a catedràtic de literatura iberoamericana a la Universitat Yale.[1][2]
Destacà pels seus nombrosos assajos sobre escriptors en castellà, entre els quals destaquen Juan Carlos Onetti, Jorge Luis Borges, Adolfo Bioy Casares, Mario Benedetti, José Enrique Rodó, el Comte de Lautréamont, Pablo Neruda, Idea Vilariño i Horacio Quiroga, entre altres.[2]
Monegal també va escriure sobre escriptors universals com Emily Dickinson, Juan Goytisolo, Charles Dickens, Charles Baudelaire, Ernest Hemingway i Virginia Woolf, entre altres autors.