Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.^{[nota 1]} No hi ha consens sobre la data d'inici de l'Imperi Romà d'Orient. Serà l'emperador Dioclecià (284-305) qui inicia aquest procés, instaurant la tetrarquia, dividint l'Imperi entre dos augustos i dos cèsars, quedant-se per a ell la part d'Orient.^[1] No obstant, les diferents visions es basen sobretot en:

• El regnat de Constantí I el Gran (306-337).^[2]
• La fundació de Constantinoble l'any 330.^[3][4]
• La mort de Teodosi I el Gran (395), moment en què l'Imperi Romà queda definitivament dividit entre Orient i Occident.^[4]
• La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476.

La data final és clara coincident amb la caiguda de Constantinoble el 1453, últim reducte de l'imperi, en mans de Mehmet II, soldà de l'Imperi Otomà.^[3]

Els emperadors d'Orient, com a continuadors de l'Imperi Romà, van continuar anomenant-se a si mateixos emperadors romans i conservar la resta de títols lligats a aquesta dignitat.^[5] No obstant això, aquests títols es van mantenir fins al regnat d'Heracli, que instaura el de basileu i es va produint la progressiva desaparició dels tradicionalment romans, com una tendència a l'hel·lenització que va experimentar l'Orient, situat en una zona culturalment grega.^[6]

L'emperador romà d'Orient era el comandant suprem de l'exèrcit romà d'Orient i la màxima autoritat judicial de l'Estat.^[7]

Llista des de la partició de l'Imperi Romà

Considerarem en aquesta llista, com fan diversos autors, els emperadors d'Orient a partir d'Arcadi:^[8]

Nom	Període	Dinasta	Nota
395 — Partició de l'Imperi Romà
Arcadi	395-408	Teodosiana
Teodosi II	408-450
Marcià	450-457
Lleó I	457-474	Tràcia
Lleó II	474
Zenó	474-475
Basilisc	475-476
Zenó	476-491		Restaurat
Anastasi I	491-518
Justí I	518-527	Justiniana
Justinià I	527-565
Justí II	565-578
Tiberi II	578-582
Maurici	582-602
Focas	602-610	Heracliana
Heracli	610-641
Constantí III	641
Heracleones	641
Constant II	641-668
Mecenci	668-669		Usurpador a Sicília
Constantí IV	688-685
Justinià II	685-695
Lleonci II	695-698	Sense dinastia
Tiberi III	698-705
Justinià II	705-711	Heracliana	Restaurat
Filípic	711-713	Sense dinastia
Anastasi II	713-715
Teodosi III	715-717
Lleó III	717-741	Isàurica
Tiberi	718-721		Usurpador a Sicília
Constantí V	741-742
Artavasdos	742-743
Constantí V	743-775		Restaurat
Lleó IV	775-780
Constantí VI	780-797
Irene	797-802
Nicèfor I el Logoteta	802-811	Niceforiana
Estauraci	811
Miquel Rangabé	811-813
Lleó V	813-820	Sense dinastia
Miquel II	820-829	Frígia o Amoriana
Teòfil	829-842
Miquel III	842-867
Basili I	867-886	Macedònia
Lleó VI	886-912
Constantí VII	912-959
Alexandre II	912-913		Associat
Romà I	919-944		Associat
Romà II	959-963
Basili II	963-1025
Constantí VIII	963-1028		Coemperador
Nicèfor II	963-969		Associat
Joan Tsimiscés	969-976		Associat
Romà III	1028-1034
Miquel IV	1034-1041
Miquel V	1041-1042
Constantí IX	1042-1054
Teodora	1054-1055
Miquel VI	1056-1057	Sense dinastia
Isaac I Comnè	1057-1059	Ducas-Comnè
Constantí X Ducas	1059-1067
Romà IV Diògenes	1068-1071
Miquel VII Ducas	1071-1078
Nicèfor III Botaniates	1078-1081
Aleix I Comnè	1081-1118
Joan II Comnè	1118-1143
Manuel I Comnè	1143-1180
Aleix II Comnè	1180-1183
Andrònic I Comnè	1183-1185
Isaac II	1185-1195	Àngel
Aleix III	1195-1203
Isaac II	1203-1204		Restaurat
Aleix IV	1203-1204
Aleix V Ducas	1204
Entre 1204 i 1261 l'Imperi Romà d'Orient es desmembra a causa de l'ocupació de Constantinoble pels croats, que funden l'Imperi Llatí. Apareixeran diversos estats grecs com l'Imperi de Trebisonda, els Despotats de l'Epir, de Grècia i de Sinope i el Ducat de Demòtica. L'Imperi de Nicea, amb els Làscaris, esdevindrà el continuador i el restaurador de l'imperi a Constantinoble.
Constantí Làscaris	1204	Lascàrida	No va ser coronat, no té ordinal.
Teodor I	1204-1222
Joan III Ducas Vatatzes	1222-1254
Teodor II	1254-1258
Joan IV Ducas Làscaris	1258-1261
Miquel VIII Paleòleg	1259-1261		Associat.
El 1261 es reconquereix Constantinoble i, pràcticament, s'unifica tot l'imperi sota els governants de Nicea.
Miquel VIII	1261-1282	Paleòleg
Andrònic II	1282-1328
Miquel IX	1295-1320		Associat.
Andrònic III	1328-1341
Joan V	1341-1353
Joan VI Cantacuzè	1347-1354
Mateu Cantacuzè	1353-1355		Coemperador.
Joan V	1355-1376
Andrònic IV	1376-1379
Joan V	1379-1390
Joan VII	1390
Joan V	1390-1391
Manuel II	1391-1425
Joan VIII	1425-1448
Constantí XI	1448-1453
El 1453 la ciutat de Constantinoble, un dels darrers reductes de l'imperi, cau en poder dels turcs otomans, Constantí XI mor defensant els seus murs.

Cronologia de les dinasties

Referències

1. Gregory, p. 34.
2. Gregory, p. 45.
3. Claramunt, 1987, p. 9.
4. Browning, 1992, p. 19.
5. Claramunt, 1987, p. 54.
6. Barreras i Durán, 2010, p. 113.
7. Ruiz-Domènec, Hernández de la Fuente i García, 2022, p. 15.
8. Ruiz-Domènec, Hernández de la Fuente i García, 2022, p. 22.

Notes

1. Conegut igualment pel nom anacrònic d'Imperi Bizantí.

Bibliografia

• Ruiz-Domènec, J. E.; Hernández de la Fuente, D.; García, J. C. «Byzantium: De erfenis van het Romeinse Rijk» (en neerlandès). National Geographic, 2022.
• Claramunt, Salvador. El mundo bizantino: la encrucijada entre Oriente y Occidente (en castellà). Barcelona: Editorial Montesinos, 1987, p. 135. ISBN 84-7639-004-1.
• Browning, Robert. The Byzantine Empire (Revised Edition) (en anglès). Washington DC: Catholic University of America Press, 1992, p. 310. ISBN 0-8132-0754-1.
• Vasiliev, Alexander A. Hilario Gómez. Historia del Imperio Bizantino (en castellà), 2003, p. 282. Arxivat 2013-12-20 a Wayback Machine.
• Gregory, Timothy. A History of Byzantium (en anglès). Malden, Oxford i Victoria: Blackwell Publishing, 2005, p. 382. ISBN 0-631-23512-4.
• Barreras, David; Durán, Cristina. Breve historia del Imperio Bizantino (en castellà). Madrid: Ediciones Nowtiles, 2010, p. 256. ISBN 978-84-9763-711-4.