Energia eòlica marina
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'energia eòlica marina és, de la mateixa manera que l'eòlica terrestre, una aplicació de la força produïda pel vent per generar energia elèctrica. La diferència respecte a l'obtinguda en terra rau en el fet que els aerogeneradors s'instal·len en superfícies aquàtiques, tant en zones marines com terra endins (com per exemple llacs o fiords).
Els parcs eòlics marins aprofiten el fet que la velocitat del vent és més alta en el mar que sobre la superfície terrestre. El seu cost d'instal·lació i manteniment és també superior, fet que es compensa en part amb una major vida útil que les solucions terrestres. A més a més, els costos de les cimentacions i ancoratges han disminuït de forma espectacular als últims anys, amb el que el preu del mega watt (MW) de potència instal·lada s'està igualant a altres energies renovables.
L'energia eòlica marina té, segons els experts, un prometedor futur, sobretot a països amb una alta densitat de població que redueix les possibilitats de trobar un lloc apropiat a terra per instal·lar-hi els aerogeneradors. En l'actualitat els parcs offshore, se situen en aigües poc profundes, allunyats de les rutes marines comercials, dels emplaçaments militars i dels espais d'interès natural. La distància a la costa ha de ser de com a mínim de 2 quilòmetres per tal d'aprofitar millor el vent.[1] La possibilitat d'implementar generadors en aigües més profundes (per exemple amb turbines flotants) està actualment en desenvolupament.
El país on es va iniciar l'energia eòlica marina va ser a Dinamarca. A gener de 2020, el Hornsea 1 del Regne Unit és el parc eòlic marí més gran del món amb 1.218 MW.
Aquesta mena d'obtenció d'energia compta a més amb el beneplàcit d'organitzacions ecologistes com Greenpeace, ja que consideren molt important el seu caràcter renovable i la seva mínima incidència sobre l'ecosistema, la població i el paisatge.