Enllaç iònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals. Correspon a la unió d'ions de signe oposat per atracció electroestàtica i sempre ve format per un metall (catió) i un no-metall (anió). Quan en l'enllaç iònic apareix aquesta força electroestàtica les substàncies que hi intervenen no formen molècules sinó que constitueixen xarxes cristal·lines iòniques formades per un gran nombre d'anions i cations.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La unió entre ions amb càrregues elèctriques oposades constitueix l'enllaç iònic.
L'enllaç iònic només es forma quan la diferència d'electronegativitat entre els elements que el componen és elevada, ja que si s'enllacen elements de caràcter metàl·lic amb electronegativitats semblants es produeix un enllaç metàl·lic i els elements no metàl·lics s'uneixen amb enllaços covalents.
Les propietats de les substàncies iòniques són les següents:
- Tenen punts de fusió i ebullició elevats
- Són durs i fràgils
- No condueixen el corrent elèctric en estat sòlid, però sí quan es fonen o es dissolen.
- Són solubles en aigua.
- Són sòlids a temperatura ordinària.
- Si els ions de la mateixa càrrega queden a prop, es repel·leixen. Aquesta és la causa que els sòlids iònics es trenquin fàcilment.
Els cristalls iònics són fràgils, es trenquen fàcilment: si es fan lliscar unes capes de cristall sobre unes altres, queden a prop ions de la mateixa càrrega, la qual cosa fa que el cristall es trenqui per repulsió electroestàtica.