Enric Hèrcules
aristòcrata francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc de França (nascut al castell de Fontainebleau el 18 de març de 1555 sent batejat com Enric Hèrcules, mort a Château-Thierry el 10 de juny de 1584 i inhumat a l'Basílica de Saint-Denis), duc d'Alençon, d'Anjou, de comte de Turena, duc de Brabant i Château-Thierry, fou el darrer fill d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici.
(1576) | |
Nom original | (fr) François de France |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 març 1555 Saint-Germain-en-Laye |
Mort | 19 juny 1584 (29 anys) Château-Thierry |
Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
Sepultura | basílica de Saint-Denis |
Duc d'Anjou | |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Participà en | |
conjuració dels Malcontents | |
Altres | |
Títol | Counts and Dukes of Alençon (en) Duc d'Anjou Duc |
Família | Dinastia Valois |
Parella | Charlotte de Sauve |
Pares | Enric II de França i Caterina de Mèdici |
Germans | Isabel de Valois, Joana de Valois, Clàudia de Valois, Diana de Valois, Victòria de Valois, Francesc II de França, Lluís III d'Orleans, Carles IX de França, Enric II d'Angulema, Enric III de França i Margarida de Valois |
Al capdavant del partit dels Malcontents, Francesc va tenir un paper polític particularment important a França dels anys 1570. Va provocar trastorns a la cort del seu germà Enric III de França i va participar en les sisena i setena guerres de religió.
En el marc de la guerra d'independència contra Espanya, va ser cridat a ser el nou sobirà dels Països Baixos. Pretendent de la reina Elisabet I d'Anglaterra de 1572 a la seva mort, no es va casar mai.
Va morir de la tuberculosi el 10 de juny de 1584 a Château-Thierry. Aquesta defunció tingué importants repercussions polítiques: restant el rei Enric III de França sense descendència a aquesta data, la desaparició del duc d'Anjou permetia al protestant Enric de Navarre (futur Enric IV) d'esdevenir l'hereu directe de la corona de França. La perspectiva d'un rei hugonot afavorí des de llavors un renaixement del radicalisme catòlic (la segona Lliga) i acabà posant en marxa la vuitena guerra de religió.