Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 12 juliol 1275 (Gregorià) Valenciennes |
Mort | 24 agost 1313 (38 anys) Buonconvento (Itàlia) |
Causa de mort | Causes naturals (valor desconegut ) |
Sepultura | Piazza dei Miracoli |
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic | |
29 juny 1312 – 24 agost 1313 | |
Comte de Luxemburg | |
1288 (Gregorià) – 1313 (Gregorià) ← Enric VI de Luxemburg – Joan el Cec → | |
Activitat | |
Ocupació | mecenes |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | Casa de Luxemburg |
Cònjuge | Margarete von Brabant (1292 (Gregorià), 1292 (Gregorià)–) |
Fills | Joan el Cec, Maria de Luxemburg, Beatrice of Luxembourg (en) |
Pares | Enric VI de Luxemburg i Béatrice d’Avesnes |
Germans | Markéta Lucemburská (en) , Baudouin de Luxembourg i Walram of Luxembourg (en) |
Tanca
El primer dels tres emperadors de la casa Casa de Luxemburg, quan va ser coronat havien passat 62 anys des de l'últim emperador Frederic II. Va treballar per fer resorgir el poder imperial enfrontant-se al papat i a la monarquia francesa.